Una conversa telefònica. A l’altra costat algú pregunta: amb què puc tenir confiança? Amb qui puc tenir confiança? En una societat basada en la desconfiança, cadascú ha de pouar les seves respostes, des del més profund del seu ésser. Però, sigui d’on sigui que aconseguim extreure les forces, ens cal – i molt – recuperar la cultura de la confiança.
Personalment, m’agrada molt, de tant en tant, llegir el poema d’Eduardo Galeano “Fuegos”, que trobareu a continuació. M’inspira la confiança del foc que cada persona porta dins, que pot brillar amb llum pròpia i, fer-ho al costat dels altres focs de tota mena.
Fuegos
Cada persona brilla con luz propia
entre todas las demás.
No hay dos fuegos iguales.
Hay fuegos grandes y fuegos chicos
y fuegos de todos los colores.
Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento,
y hay gente de fuego loco, que llena el aire de chispas.
Algunos fuegos, fuegos bobos,
no alumbran ni queman;
pero arden la vida con tantas ganas
que no se puede mirarlos sin parpadear,
y quien se acerca, se enciende.
Eduardo Galeano
I d’això va aquest 5è Horitzó… Com sempre, si deixeu comentaris o preguntes podrem continuar el diàleg.
Francesc Brunés
