Quina força?


Quan allà fora només s’hi pot comprar esgotament. Quan, si miro al meu voltant, hi veig només foscor, pessimisme, desorientació, fragmentació, enfrontament. Quan l’aire que respiro em descarrega la bateria. Quan la societat sembla incapaç d’oferir esperança, il·lusió, positivitat. Llavors només em queda una solució. Posar-me a buscar dins meu l’energia que es necessita per viure en plenitud. I la trobaré! I en aquell moment, potser pensaré, per què no ho he fet abans?

Penso que fa massa anys que busquem fora allò que ja tenim dins. Tot un negoci de teràpies, autoajudes, fàrmacs… i més coses, que intenten vendre’ns la força que, de fet, ja posseïm. Només cal aprofitar aquest moment d’extrema feblesa col·lectiva, experimentada junts i alhora, per adonar-nos que només si ens aturem i busquem sincerament dins nostre, podrem trobar-hi alguna cosa diferent del desencís generalitzat que impera arreu.

Negocis, ideologies i sistemes s’han encarregat de soterrar el component espiritual de la persona. Crec que ens cal recuperar-lo, fer-lo surar novament, perquè és allà on hi podem trobar el motor per actuar amb sentit, compromís i responsabilitat; amb força i il·lusió, amb esperança. Quan apel·lo a la part espiritual de la persona no busco una evasió, ni un refugi, D’això ja se n’encarreguen els anuncis de la televisió, la propaganda i les proclames que trobem a ulls clucs. Ben al contrari!

Parlo d’una experiència que, si tinc la valentia de fer fins al fons, amb honradesa amb mi mateix i sense prejudicis, serà trasbalsadora fins el punt de fer-me adonar que només des del sentit més profund de la persona, és possible generar forces per actuar en conseqüència. Recuperar el component espiritual de la persona és impedir que ens quedem aturats, pensant que no hi ha res a fer. És trobar l’energia necessària per trobar-me amb els altres, tan diversos de mi com vulgueu, per construir junts alguna cosa que sigui diferent. La COVID-19 sembla portar-nos a un atzucac, però en realitat potser només ens està marcant un camí per descobrir. Un camí que transformi una realitat que ens desmanega per avançar cap a una altra que posi la persona al centre de tota activitat humana.

No sé si aquest any es pot parlar de vacances, però sí d’aturada. L’estiu, vulguem o no, representa sempre un alentiment, un cert recés. Si a l’època estival, hi afegim la situació que vivim, se m’acudeix que pot ser caldo de cultiu més idoni per tractar de pouar dins nostre. Embadalir-nos davant del mar, meravellar-nos de la grandesa d’una muntanya… poden ser portes d’entrada a quelcom encara més enriquidor.

Us convido a veure i escoltar el 7è Horitzó. Bon estiu!

D’on treurem la força que necessitem?


Francesc Brunés

@fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.