Cohesió integral


Obro la tapa de l’ordinador amb la intenció d’acabar una feina que tinc a mitges. És llavors que aixeco la mirada i, en lloc de la paret blanca habitual, hi trobo el campanar, blanc i esvelt. El dia és excepcionalment clar, l’aire transparent i net. El mar, embravit per la tramuntana que bufa amb certa intensitat. El seu blau resplendent, sota la llum del sol, es desfà en la blanca escuma de les onades, quan trenquen a les roques. Veig bona part del poble, amb les seves cases blanques, immòbils i arrenglerades com desafiant la tramuntanada; mentre els practicants de windsurf, solquen el mar a gran velocitat, com empesos per una força invisible. Aixeco un xic més la vista i, abans de topar amb el blau del cel, hi trobo el Monestir de Sant Pere de Rodes, majestuós sobre la muntanya.

Com lliga tot això? Natura, oci, poble, esperit, feina, descans… Són coses deslligades? Són elements inconnexos, posats uns al costat dels altres, només per fer bonic? Ara que toquen les campanes, recordant el pas del temps, el seu so sembla relligar totes les coses. Sí, perquè el temps i l’espai ens aferren a una realitat que mai és monolítica, sinó un entramat de persones i coses que s’entrecreuen. Un misteri de relacions que podem deixar que la primera ventada se l’emporti o, en canvi, podem cercar de cohesionar, de recosir, d’enfortir-ne els lligams.

Em ve al cap un interessant llibre del professor Joan M. Del Pozo: “Ciutat de valors, ciutats valuoses”, publicat no fa pas massa per la Fundació Carulla, dins la Col·lecció Observatori dels Valors. En aquest text, que recomano, l’autor defineix la cohesió com “l’encreuament de nocions com igualtat, justícia, equitat, equilibri, inclusió, simetria i solidaritat”. És això, els pobles i ciutats, amb els seus ciutadans i ciutadanes, malden per trobar la cohesió que és el camí cap a la comunitat. Aquell gresol on tot es fusiona, posant-se cada cosa al servei de cada cosa, trobant així la pròpia identitat.

I possiblement, amb això no n’hi ha prou. La trama urbana, el teixit industrial, la xarxa comercial, l’entramat de serveis; tot, absolutament tot, ha de viure i conviure amb l’entorn. Ha de buscar aquells camins que agermanen l’activitat humana i els ritmes misteriosos de la pròpia natura. Ens hi ajudaran les campanes que, invitant-nos a elevar l’esperit, ens portaran a submergir-nos en les profunditats del nostre propi ésser, per mirar de trobar-hi el desllorigador de tota aquesta xarxa de relacions, massa sovint embullada pels vents de la buidor, les presses  i la manca de sentit. I, des de la quietud que no s’atura, descabdellarem la troca fins posar fil a l’agulla en la confecció d’un tapís nou, mai vist i tan cercat.

Per cert; la feina, de moment, pot esperar…

El Port de la Selva, 7 de setembre de 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.