Hospitalitat segle XXI

Si, tal com proposava a la primera guspira, la base d’una nova modernitat hauria de ser la fraternitat, una de les seves lògiques conseqüències, bé podria ser l’hospitalitat. I d’això va aquesta segona guspira.

Venim de la cultura de l’enfrontament, de la competició, del recel, de la desconfiança. Una cultura que descarta, rebutja i fa invisibles les persones que no poden aportar res a un sistema productiu salvatge que fa ostentació de la seva inhumanitat, apel·lant al rendiment, l’eficàcia i, al cap d’avall, a l’enriquiment injust d’una minoria. És una cultura que ja sabem on ens porta…

Un canvi de paradigma comporta canvis culturals, socials, polítics, econòmics i de tota mena, necessaris si de veritat volem un escenari més amable, un entorn més inclusiu, una convivència que aporti dosis de benestar que permetin alleugerir els inevitables embats de la pròpia vida. Fer-ho vol dir capgirar les categories actual per unes altres que ho facin possible. Segons el meu parer, una d’elles és la d’hospitalitat, una cultura de l’acollida que substitueixi i esborri línies (vermelles o no), murs i fronteres.

Abans de “l’invent” dels estats-nació no hi havia “propietaris” dels territoris. Ningú posseeix en exclusiva parts del planeta. Per això, tothom té dret a anar allà on vulgui, visitar els indrets de la terra que li plaguin i, si és el cas, habitar en aquell lloc on les opcions de vida li siguin més favorables. Aquest dret, comporta un deure: l’hospitalitat. Una cultura que ha anat evolucionant al llarg de la història i que ara ens desafia, en ple segle XXI, una època en la que l’extrema desigualtat i injustícia, demana a crits la més exquisida hospitalitat.

Sobre tot plegat reflexiono en aquest breu vídeo d’aquesta segona guspira, que tracta d’anar avançant en aquest camí envers una nova societat, on la COVID sigui sobretot una enorme oportunitat per inocular humanitat a un món malalt de divisió.

Francesc Brunés

@fbrunes