Per construir una casa cal fer-ne primer un disseny. Plasmar-ho tot en uns plànols, preveure dates d’execució, preparar uns bons fonaments i posar fil a l’agulla. Per escometre un viatge, una ruta o travessa, convé tenir uns bons mapes, disposar d’una brúixola per si ens desorientem, consultar les previsions meteorològiques, preparar l’equipament necessari, marcar etapes i fases… En definitiva, si volem construir, si volem avançar, ens cal estratègia i mètode.
És d’això que us parlo en aquesta quarta guspira. Està bé saber quin és l’objectiu, la destinació: la fraternitat. Reconèixer l’hospitalitat com un dels camins principals per arribar-hi, potser aquell que resulta més obvi i necessari. Determinar-nos a avançar sense mirar amb nostàlgia el passat i ben arrelats en el present. Però tot això implica unes estratègies i uns mètodes si no volem que tot plegat es quedi amb un seguit de bones intencions que resten a mercè del vent i se’ns escapen de les mans en el moment que la primera ventada se’n porti, ni que sigui una mica, el virus que ens neguiteja. Llavors, els cants de sirena de retorn a la normalitat, la d’abans, la de sempre, es faran eixordadors.
Podem, doncs, començar a dibuixar plànols, esborrant línies vermelles, línies divisòries. Dissenyar espais de trobada i d’inclusió. Podem equipar-nos amb l’anomenada ‘regla d’or’ que, viscuda entre persones i pobles, ens aporti les dosis de reciprocitat que calen per avançar en un camí costerut, però que ens mena a un paisatge millor. Fonamentar-nos en la cultura de la confiança que ens permeti aixecar parets fermes, resistents als embats de la rumorologia i la mentida que maldaran per desorientar-nos i desviar-nos de l’objectiu.
Ara, que les limitacions per fer-ho físicament són creixents, t’invito a compartir uns minuts, reflexionant plegats sobre tot això. Pot ser la nostra modesta i petita contribució en la construcció d’una societat més humana, solidària, justa i fraterna. Sembla una tasca ingent, i ho és, però només és possible amb minúscules aportacions, com aquesta, que permetin anar creant un mosaic on no hi pot mancar cap peça, per petita que sigui.
Francesc Brunés
Prop de l'Onyar 