Consumar i consumir

(En clau de rap desmanegat)

El nostre consum de cada dia. I la vida és un consum. Un consumir-se i un consumar-se. Comprar i vendre. I l’intercanvi interessat, de tant en tant, interessant. El consum necessari i, per què no, també l’innecessari. Persona, consum. Societat, consum. Vots, consum. Oci, consum. Festes, consum. Família, consum.

I si l’hi afegim un ‘isme’, toparem amb el consumisme. Consum d’abans. Consum d’ara. Consum de després. El virus ataca, cal consumar el canvi. Ètica, consum. Responsabilitat, consum. Precarietat, consum. Austeritat, consum. Sostenibilitat, consum.

Si em fa falta, ho compro. Si no, també. Felicitat, consum. Cinc minuts, consum. Penes, consum. Quan tot falla, consum. Déu, consum. Necessito bona imatge, consum. Interioritat, consum. Façana, consum.

Anirem a passejar. Passarem pel centre comercial. Mirarem aparadors. Temple, consum. Adoració, consum. Peregrinació, consum. Tirarem la casa per la finestra. Serà una disbauxa. Consum. Treball, consum. Teletreball, consum. Embolcalls, consum. Plàstics, consum. Deixalles, consum.

La nit ens obre els ulls. La fosca consuma la transformació. Fa pujada. Em concentro en l’esforç. El sol m’enlluerna. On és el consum? Porta un vestit nou. La suor amb llisca per la pell. Renoi, no hi ha consum(isme). Quina novetat! Quina tranquil·litat! El verd tapa el consum. El nosaltres amaga el consum. El jo, consum, desapareix. Abaixo la ma. Obro el cor. Hola, nou consum. Quina cara més amable!

I la vuitena guspira. Anem a consumir-la. Fins a consumar-la.

Guspira 8: El vot del consum

Francesc Brunés