Imagineu un escenari on les coses no van una darrera l’altra, sinó que estan entrellaçades, entortolligades entre elles. Amb dependències recíproques que es condicionen i transformen mútuament.
Imagineu un lloc sense punts de referència. Sense vèrtexs ni centre. Un espai diàfan on coloracions i formes estan totes per desenvolupar.
Imagineu un camí que avança a sotragades, a saltirons. Els paisatges no es succeeixen ordenadament ni amb una continuïtat lògica.
Imagineu un procés en el qual les continuïtats són només anècdotes, els horitzons s’expandeixen fins a fer-se inabastables, els àmbits d’actuació tenen límits indefinits i la incertesa és la norma més certa.
Imagineu un panorama on tot és dinàmic, res roman quiet i les anades i vingudes són la llei.
Imagineu un coneixement que és sempre incomplert. Un saber que necessita sempre el dels altres, desenvolupant-se en cercles concèntrics mai tancats del tot.
Imagineu la tensió de saber que cal canviar-ho tot, que és imprescindible i possible. I alhora, la tenalla de pensar que no hi ha res que pugui canviar-se.
Imagineu quina aventura, quins reptes i… quina feinada!
Deixeu d’imaginar i mireu al voltant vostre. Us adonareu que la complexitat brolla de sota les pedres i dels porus de tota mena de pells.
No cal imaginar més. Només és necessari capbussar-se en la realitat. Potser la trobareu complicada. En realitat és complexa…
Llavors, si us ve de gust, mireu i escolteu la Guspira 11 que teniu a continuació. I quan acabeu, vosaltres mateixos.
A prop de l'Onyar 