El gran botellot


En un país imaginari i llunyà, els seus habitants vivien seguint els ritmes de la natura. És a dir, a ritme d’ésser humà. De dia, quan hi havia llum, es conreava, es treballava, s’estudiava, es menjava, es gaudia, es conversava, es caminava, es reia, es practicava esport, es discutia, es ballava, es cantava, es cridava, es bevia, es corria, es … Cansats de tanta activitat, de nit, quan es feia fosc, reposaven.

Els habitants del país, grans i petits, vivien en un equilibri plaent. Potser no massa esbojarrat, però els hi procurava prou seguretat i harmonia en la seva vida personal i comunitària. La convivència tenia uns acords no escrits. O més ben dit, només escrits en la pròpia natura.

Aquest estil de vida, tan proper a la gratuïtat que la natura ofereix, només tenia un inconvenient que neguitejava aquella petita part de la població que un dia, sense voler, s’havia encomanat del virus del mercat desbocat i salvatge. La pastanaga del màxim benefici era massa desitjable com per deixar-la escapar.

Consumir només quan hi havia claror resultava meridianament insuficient per a les seves ànsies lucratives. El consum nocturn era massa minso. L’activitat de reposar i la vida assossegada a la intimitat de les llars, no portava cap negoci. Els caps de setmana gaudint de les meravelles de la natura i de les passejades urbanes, no feia dringar les caixes registradores de cap establiment. Calia una estratègia…

I van posar fil a l’agulla sense miraments. El primer pas va ser el de començar a fabricar consumidors (a poder ser compulsius) en lloc de ciutadanes i ciutadans. Paral·lelament van engegar negocis on es podia fer de nit, allò que també es pot fer de dia. Locals nocturns on deixar-s’hi part de la setmanada, comprant tota mena d’experiències i productes, legals i il·legals, sense tiquet de compra.

I així es va anar engreixant la mamella que revestia d’or les arques d’aquells contaminats que, cada cop més grassos, alimentaven les seves ànsies desmesurades d’un enriquiment socialment immoral. Però la natura és sàvia i implacable. Quan els seus ritmes van veure’s greument alterats i forçats a seguir el compàs aliè d’un mercat sense control, va començar a sacsejar el tauler de joc.

La mamella va deixar de rajar. Els habitants del país, especialment els més joves, es van adonar de la trampa que els hi havien parat, de l’ensarronada de què eren víctimes i de l’atzucac on es trobaven. Primer el desconcert i després la ràbia, la ira i el desconhort, varen envair carrers i places d’aquell bonic país.

Llavors els consumidors joves del país, acostumats a consumir de nit (i de dia), van cercar fórmules per fer-ho sense passar massa per la caixa dels botxins que havien assassinat els ritmes de la natura, abocant la població a seguir els foscos camins del benefici desmesurat i només per a uns quants. Un camí portador de frustració, desesperança, manca de futur, aïllament i no res.

Quan la minoria malalta de mercat i els seus seguidors i col·laboradors necessaris, es van adonar del desgavell on havien portat a la població, es van posar les mans al cap. Sí, encara sabien on tenien el cap, però ja no sabien cap a on calia adreçar la mirada. Ja no sabien mirar. Tampoc es trobaven el cor. Havien creat un monstre, el gran botellot era la bèstia que havien parit i que acabaria devorant-los. Amb la mirada tèrbola, encara tenien forces (o penques) per buscar culpables entre les víctimes, però el boomerang ja voleiava de tornada i amenaçava d’impactar-los en plena línia de flotació.

Però tot això passava només en un país imaginari, en un indret llunyà i en un període de la història indeterminat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.