Tió de Nadal


Mentre dinava emetien a la televisió un programa on debatien sobre el tió de Nadal. Una de les moltes coses que ens ofereix la pantalla i que, si s’hi passa per sobre, sembla una bajanada més. La cosa anava, sobretot, de la possible incitació a la violència que suposa per als nens i nenes, el fet d’haver de clavar cops de bastó al tió. El tema ha anat derivant també cap al gènere del tió. M’hi he aturat, perquè sota les coses més superficials sovint se n’hi amaguen d’altres sobre les que val la pena reflexionar.

No he anat pas a cercar els orígens d’aquesta tradició nadalenca tan nostrada. M’he remuntat amb el pensament a la meva pròpia tradició familiar al voltant del tió de Nadal. A la segona meitat del segle passat, el poble on vivia (ara esdevingut ciutat) no podia qualificar-se de rural, però la vida que s’hi feia en tenia tots els ingredients. En aquest ambient, el tió era només un tronc d’aquells que serveixen per posar a la llar de foc. Certament es tractava d’un tronc que havia passat una selecció i havia estat indultat de les flames de l’infern durant un temps. Tot i que, tard o d’hora en seria la seva destinació darrera.

Aquell tronc, elevat a la categoria de màgic, tenia la facultat de cagar coses bones si se l’estovava adequadament amb pals d’escombra, esdevinguts de manera contingent en veritables bastons. Això ho feia només cap al migdia del dia 25 de desembre, Nadal. Era imprescindible fer-lo cagar abans de dinar, ja que el que acabaria sortint de sota el tronc (si les pregàries eren escoltades), era bàsicament els torrons, les neules, el cava (llavors encara en dèiem xampany) i alguna llaminadura perquè la mainada estigués contenta. En aquell temps la nit de Nadal era poc celebrada a les nostres contrades. Un sopar un xic especial, potser amb xampany de pobre (combinació de vi i gasosa), missa del gall (això anava per cases) i a dormir.

Ai las! Però va arribar aquell dia que el senyor mercat es va adonar que allà hi havia marro, que recuperar les tradicions s’havia posat de moda (i si no, ja farien el què fos perquè s’hi posés). Va ser llavors quan els tions de Nadal van començar a ser troncs ben rodanxons i polits, que es venien per talles a les botigues i que tenien cara. Aquell tronc, tros d’arbre mort i sec, s’havia personalitzat. Ara tenia ulls, boca, nas… La tradició havia esdevingut negoci.

Com tots els productes ha anat evolucionant i ara no està ben vist comprar-lo a la botiga. Cal anar-lo a caçar al bosc, com si d’un conill es tractés. S’ha transformat en una experiència familiar que podem viure al mòdic preu d’un grapat d’euros. I és clar, com que ara el tió de Nadal és gairebé una persona (o un animal, tant se val), ens plantegem si està bé clavar-li garrotades perquè cagui. Ah! I com no podia ser d’altra manera, ens qüestionem també si és un tió o una tiona, no fos cas que se’n ressentís la quota de gènere. A casa devien ser molt feministes perquè sempre tiraven els tions al foc, però mai les tiones.

Valga’m Déu! No crec que cap nena o nen esdevingui violent per clavar cops de pal al tió. Especialment si la celebració s’embolcalla de tots els ingredients de la tradició de la manera més genuïna possible. Tampoc penso que el sexe del tió o de la tiona, tregui la son a cap infant (ni a cap adult, possiblement). Podem retorçar-ho tant com vulguem. Podem pensar què passa si és una tiona i el nen la pica, podem… Sí, podem portar l’estupidesa humana fins a límits exorbitants. El mercat ho aguanta tot. Les filigranes del políticament correcte, també.

4 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.