Nadal 21
Com un dia qualsevol.
Amb la senzillesa de la fulla que cau de l’arbre a la tardor o el floc de neu que es diposita al terra a l’hivern.
Com la brisa suau que a la primavera ens acarona o el raig de sol que acomiada una calorosa jornada d’estiu.
En un dia qualsevol,
Aquell nadó se m’apropa i em somriu. Ho fa en la tendresa d’un infant, en el dolor d’una mare, en el rostre aspre de la persona sense llar.
M’interpel·la en qui adora, qui contempla, qui renega, qui lluita, qui estima…
En aquell precís dia, com un dia qualsevol,
Aquell Nen – Déu, rebutjat, ignorat, incomprès i condemnat, neix a la intempèrie del món, per donar-me aixopluc en la meva feblesa, en la meva desorientació, en la meva ignorància, en les meves inseguretats…
Aquell dia és Nadal!
A prop de l'Onyar 