La vida, una lluita?


Aquests dies, als mitjans de comunicació més propers, és notícia un conflicte que, després de quinze dies, ha arribat a límits insostenibles. Ara, quan tot és a punt d’esclatar, es parla d’una mesa de mediació. Més enllà de les circumstàncies, les característiques i les especificitats d’aquesta situació concreta, que no puc ni vull entrar a valorar, el fet m’ha portat a pensar sobre la seqüència dels esdeveniments.

És una manera d’actuar que, de tan habitual, acaba semblant natural. Primer, lluitar. Després, parlar. Donant un cop d’ull a la història, també a la contemporània i també a les notícies de cada dia, fa la impressió que els humans hàgim estat dissenyats per lluitar, per demostrar qui és el més fort, qui mana, qui pot imposar la seva força. Com si el primer instint fos barallar-se. Com si el món fos un gran pati de col·legi on les plantofades acostumen a ser la diplomàcia més subtil.

Per acabar-ho d’adobar hi ha aquella dita que repeteix allò de ‘la vida és una lluita’. I els reportatges de flora i fauna, on l’instint de supervivència hi surt cada dos per tres. Però no, ni la vida és una lluita, ni els éssers humans hem estat creats per barallar-nos a la primera de canvi.

De fet, la lluita, la controvèrsia, la confrontació incomoda les persones. Fins i tot aquelles que se senten guanyadores, aquelles persones que no defugen les patacades, que apareixen com a superiors i, com a tals, semblen navegar per un mar que els plau. Fins i tot aquestes persones, no gaudeixen de la lluita. En tot cas, ho fan només de la victòria. O més ben dit, de la suposada victòria.

Per fer-nos més humans, per retrobar la nostra natura humana més profunda, hauríem de capgirar la seqüència que seguim davant els conflictes que, d’altra banda, són inevitables. Allò que és natural, allò que és humà davant d’un conflicte és parlar, raonar, dialogar, negociar, cercar punts de trobada o de retrobament. Ningú dubte que les persones som éssers relacionals, socials. La nostra natura ens porta al vincle, a la relació i a la interdependència. Salvar això, hauria de ser el primer instint davant d’un conflicte. Si donéssim aquest tomb, en la majoria d’ocasions, podríem resoldre el conflicte sense arribar a la lluita. Sense haver d’arribar a allò que ens incomoda. Posant en joc, senzillament, aquella intel·ligència humana única que ens permet raonar, donar raons, per resoldre les discrepàncies.

Potser sí, però, no havíem quedat que la vida és una lluita? Doncs no! La vida no pot ser de cap manera una lluita. Si fos així, la tindríem perduda de bell antuvi. No lluitem pas contra nosaltres mateixos, ni contra les circumstàncies, ni contra l’entorn. En realitat, hi dialoguem. La vida, de fet, és una seqüencia de diàlegs, d’acords i de negociacions, amb nosaltres mateixos, amb els nostres mals, els nostres anhels, els nostres desenganys, els nostres èxits… Un diàleg que només acaba amb la vida mateixa. O no, tant se val. El fet és que tractem contínuament de salvar els vincles, les relacions, que ens mantenen units a la vida. No lluitem per vèncer-los, sinó que hi enraonem per mantenir-los. O potser m’equivoco?

3 comentaris

  1. Totalment d’acord Francesc, de fet, segons la meva filosofia, està clar que fins que no fem un canvi de consciència plural i mirem als demés sense jutjar-los d’entrada i tinguem clar que tots estem tallats pel mateix patró i que ningú està per sobre de ningú, això no canviarà.
    Per una altra banda penso que hem anat evolucionant, massa poc a poc potser, però per millorar.
    Una abraçada.

    1. Gràcies pel comentari! M’agrada el matís que, de fet hem millorat. Sens dubte! Tot i que, com dius, potser massa a poc a poc i, afegeixo, no de manera lineal. Anem fent avenços i retrocesos al llarg de la història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.