Crisi de cures


Reivindicacions, aturades, mobilitzacions, protestes… Símptomes d’un malestar d’arrels profundes. Accions significatives en aquesta actualitat convulsa. Símptomes d’un malestar que amaga una greu malaltia social. Signes d’una solidaritat que comença en cercles reduïts, però que promet escampar-se com una taca d’oli. Signes externs d’un sistema que s’esberla.

Quan un virus ens posa davant del mirall i l’economia ens colpeja contra les cordes, quan tot està en tensió, llavors és quan ens adonem que el sistema s’esquinça. Ho fa perquè alguna cosa transcendental per a la convivència ja no pot resistir més.

En aquell bonic embolcall que ens han anat venent a terminis, ara s’hi obren esvorancs com ferides. I és que, hem construït un sistema amb la prioritat de fabricar productes per al mercat, i ens hem oblidat que la cosa més important és tenir cura els uns dels altres. I això només es fa en col·laboració i no per delegació.

Hem delegat les cures en institucions i en persones, majoritàriament dones, perquè així ens surt més barat. Hem escatimat recursos a aquestes institucions i hem castigat amb sous de misèria a les treballadores i treballadors que tenen cura de les persones. A d’altres, ni tan sols se’ls ha retribuït mai. Per si no n’hi hagués prou, hem basat el sistema de cures en la seva bona voluntat, implicació i dedicació, més enllà de l’habitual marc de relacions laborals.

Ara tenim personal sanitari cansat, personal docent desmotivat, cuidadores i cuidadors sense esma, voluntariat desorientat i joves sense feina. Un sistema sanitari afeblit, un sistema educatiu impotent, un sistema d’atenció a la dependència incapaç, una potent xarxa d’entitats del tercer sector amb un voluntariat excel·lent que navega entre la necessitat i la incomprensió i una generació de joves amb un present complex i un futur incert.

Un sistema dissenyat i dirigit per homes que hem delegat majoritàriament en les dones, a baix preu o gratis, les cures dels infants, dels malalts, de la gent gran, de les persones amb dependència… Un sistema patriarcal basat en les lluites i disputes, en la competitivitat i el rendiment, ingredients imprescindibles del neoliberalisme salvatge. I el mercat ben farcit de productes, de serveis i d’experiències que cal consumir per engreixar la màquina dels beneficis d’uns quants, però que no té cura de les persones.

Què és una societat si no tenim cura els uns dels altres? Un ramat d’insatisfets? Com es defineix una societat que no valora la necessitat de les cures? Campi qui pugui? De veritat, va d’això? Afeblint els sistemes públics de cures s’afavoreix el sistema privat. I llavors, qui pot pagar té assistència i qui no… Té futur això? És una societat això?

Qui no ha tingut, té o tindrà mai necessitat de cures que llenci la primera pedra. Per això tenir cura els uns del altres és el pal de paller d’una vida bona, d’una convivència amable, d’una societat justa. Per això, les treballadores i treballadors i totes les persones que tenen cura de nosaltres són absolutament essencials i mereixen sous i condicions del tot dignes. Personal sanitari, docents, cuidadores i cuidadors, mestresses de casa, personal de neteja, de recollida de brossa, dels serveis de restauració i hoteleria, del comerç… han de sortir de les llistes de la precarietat, de la indiferència o de la ignorància.

Ara són signes, símptomes d’un malestar. Ferides que s’obren a l’escorça del sistema. Reivindicacions i demandes del tot imprescindibles. Senyals precursores de la necessitat d’un moviment de llarg abast que capgiri les prioritats i valors d’un sistema que cada cop mostra més símptomes d’estar a punt d’implosionar. Bases per a una nova construcció, no fos cas que se’ns avancessin els espavilats de sempre, defensors dels seus privilegis, i ens haguéssim de penedir d’haver mirat la realitat amb indiferència des d’una pantalla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.