Sequera d’estiu

Sol roent d’estiu,

disc lluminós que acluca la mirada,

excés de claror que encega,

foscor sobtada sense fi.

.

Foc roent abrusador,

flames que cremen sense escalf,

foc feridor que solca la terra,

llamp que colpeja sense pietat.

.

Sequera fins la profunditat de la terra,

aridesa del moll de l’os de l’ànima,

natura morta, coberta de les cendres,

promeses de futur sense color.

.

Rius erms, llacs eixuts,

mort a les fronteres,

pudor de paraules cíniques,

cimeres de la baixesa.

.

Rialles i para-sols inútils,

contrastos d’esmaperduts,

brúixoles sense nord,

recerques en el garbuix de la desorientació.

.

Sequeres d’estiu,

pluges que no amoroseixen la terra,

ni l’ànima,

sol roent abrusador.

Francesc Brunés