Caçar o llaurar?


“Poeta i llaurador soc

i faig la feina tan neta,

que llauro com un poeta

i escric com un llaurador”

Mossèn Cinto Verdaguer

Aquells que per casualitat habitem al món nord – occidental, vivim en societats desenvolupades i sofisticades. Alguns n’hi diuen, avançades. La majoria ni cacem ni sembrem. O potser sí?

Byung-Chul Han, el conegut i reconegut filòsof contemporani, afirma que “en la nostra època estem passant de ser llauradors del pensament a caçadors d’informació”. Pensar o informar-se, quina abismal diferència! Estar informats ens serveix per pensar més i millor? O es tracta només d’una cacera recol·lectora?

De ben segur no ens passa desapercebut que aquest gir que assenyala Han, implica un retrocés en el progrés de la humanitat. En el neolític va suposar un avenç notable per a la humanitat passar de ser caçadors i recol·lectors, a ser ramaders i llauradors. Abandonar ara el conreu del pensament per esdevenir caçadors d’informació sembla un camí poc assenyat.

La informació ara la tenim per tot arreu, a un cop de clic, sense esforç i sense cost aparent. Informació bona i dolenta, verídica i falsa, interessada i gratuïta. Tota mena d’informació conviu en una allau que envaeix els píxels de les nostres pantalles de tota mida. Discriminar el gra de la palla, resulta gairebé impossible. Vivim aquest procés positivament, perquè considerem que quant més informats estem millor. La informació és poder! Que diu aquell. Ni tan sols ens aturem a matisar que allò que ens pot ser veritablement útil no és la informació, sinó la bona informació.

Els estudiants de tots els nivell, segurament són un dels col·lectius que més han xalat amb tanta informació i tan barata. Alguns s’han arribat a imaginar que, avui en dia, no cal ni anar a classe, perquè tota la informació es troba fàcilment a la xarxa. Certament que tota aquesta informació tan a l’abast, serveix per fer treballs de forma ràpida i àgil (ctrl+c / ctrl+v). Fins i tot serveix per aprovar exàmens, d’aquells en els quals cal recordar un munt de coses. Però, tot aquest accés fàcil a informació abundant i insegura a parts iguals, serveix per aprendre? Serveix per pensar? Serveix per aprendre a pensar?

Estudiants caçadors d’informació. Societat recol·lectora de dades. Civilització decadent que ha de repensar-se a ella mateixa. Món global que ha de trobar respostes a fenòmens complexos, multifactorials, multilaterals i interdependents. Hauríem d’avançar, de progressar tots junts, per albirar camins compartits que ens portin a nous horitzons, fins ara mai imaginats. I en lloc d’anar endavant, retrocedim per tornar a ser recol·lectors. Gastem un temps que no tenim, caçant informació, caçant “mosques”, caçant dades, per posar-les a la llista de cites que som capaços de vomitar per quedar bé, per aparentar que en sabem molt, que… estem informats!

Aquesta recol·lecció d’informació és fàcil, tot i que no és gratuïta, perquè ens ocupa temps i, sovint, ens utilitza com a font d’informació dels nostres hàbits, costums, posicionaments… Estem tan ocupats caçant, que no ens queda temps per conrear pensament i coneixement. Tanta falta que ens fa! Però, ni ens queda temps, ni hi estem acostumats. La caça passa d’una presa a una altra, sense aturar-nos, surfejant, amb rapidesa. Reflexionar, pensar, adquirir coneixement, en canvi, requereix paciència, temps, serenor, tranquil·litat. Tots aquells ingredients que tenim caducats al rebost. El pensament s’ha de sembrar, llaurar, conrear, regar, tenir-ne cura.

La bona informació, mesurada, filtrada, pot alimentar el pensament. I viceversa. Però el pensament ha de tenir el seu espai i el seu temps, perquè és imprescindible per a la anàlisi, acurada i aprofundida, de les situacions complexes a les que hem de donar resposta. El pensament és imprescindible per a l’acció ben dirigida a la resolució de problemes de tota mena que ens esperonen i neguitegen. L’acció sense reflexió fàcilment esdevé activisme sense sentit, estèril. Llaurar és penetrar en la terra amb esforç. Llaurar és preparar el terreny per a una bona sembra. Regar és alimentar amb paciència la llavor per a una bona collita.

Ara ens fan molta falta les bones collites… Ara és imprescindible avançar cap l’arrel dels problemes, entendre profundament la seva veritable naturalesa. Només així, amb respostes raonades i enraonades, anirem trobant espais de diàleg i de construcció d’aquells nous espais on totes i tots hi hem de tenir el nostre lloc i el nostre espai, sense exclusions.

Perfil
Francesc Brunés

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.



A %d bloguers els agrada això: