A vegades la por…


“A vegades la pau no és més que por” cantava en Raimon a la seva cançó ‘Sobre la pau’. La por, una emoció potent que explica moltes actituds humanes. La por, una emoció que pot fer-nos confondre la realitat. Sí, quan la pau és por, no és pau. Quantes renúncies per por? Quantes injustícies per por? Quantes aparences per por? Quantes indecisions per por? Quantes vexacions per por? Quants silencis per por?

La por, una emoció que pot paralitzar. Una paràlisi semblant a la mort, a la pau dels cementiris. La por que barra el pas, que impedeix, que ho fa tot impossible. I davant de la societat que estem construint, a vegades, sentim por. Però no una por que paralitza, sinó una por que esperona. I és que amb la por, potser passa com amb la sal. Un xic de sal, una dosi suficient, serveix per potenciar el sabor dels aliments. Mentre massa sal, ho malmena tot, ho fa tot malbé.

Estem acostumats a veure el món a través d’una pantalla. I la pantalla ens proporciona la llunyania necessària per no tenir sentiment de por. Tots aquells terrabastalls passen lluny de nosaltres, a l’altra banda de la pantalla. O al menys ho percebem així. I no tenim por de tot allò, perquè estem convençuts que no ens afecta. Sense por restem insensibles o bé excessivament agosarats. Potser ens caldria la dosi de por escaient, aquella que pertoca a la realitat que vivim.

La nostra dosi de por prové de veure créixer la intolerància pels carrers, i com a conseqüència, també als parlaments. Rebuig i menyspreu a tot allò i a tot aquell que és diferent, que pensa el contrari que nosaltres.

I aquella mica de por ens la proporciona també el fet de veure que la intolerància esdevé violència. Una violència, a vegades extrema, que s’exerceix contra persones i pobles. Una violència que vol eliminar les diferències, les minories, les persones més febles i vulnerables. Una violència que serveix per perpetuar supremacies i poders. Violència contra dones, infants, persones ancianes, racialitzades, malaltes, amb discapacitats… Violència contra minories, contra pobles empobrits, contra llengües minoritàries…

La part de por que ens pertoca, ens arriba també de veure que tota aquesta intolerància i violència és exaltada de manera ferotge, gairebé salvatge, des de carrers i institucions. I sí, aquells que pretenen ser políticament correctes, ben segur que amb una mica de por al cos, fan declaracions de rebuig d’aquestes actituds. Minuts de silenci i concentracions, ben necessàries i cíviques, davant del rugit dels agressors, creixents i poderosos.

Ens inocula també una dosi de por sentir-nos en mans d’un sistema al servei d’un poder econòmic sense control, d’una tecnologia sense límits i d’un poder polític sense poder. Un sistema basat en la hipocresia cínica de fer veure que ens importen els drets humans, mentre s’organitza un esdeveniment esportiu en un país que se’ls passa sistemàticament pel folre. I cap govern es retira de la competició, ni cap mitjà deixa d’informar-ne, ni milions d’espectadors deixen de veure’l.

I si voleu, també ens fa certa basarda veure els pantans buits, els arbres desorientats, les estacions capgirades; mentre les cimeres de torn posen l’èmfasi en arribar a (minsos) acords, més que no pas a complir-los.

Però totes aquestes, i d’altres dosis de por que portem al cos, no poden ser suficients per provocar la paràlisi, ni personal, ni social. Ben al contrari, aquest polsim de por que va caient damunt dels nostres pensaments, sentiments i emocions, és com aquella mica de sal que potencia el sabor dels aliments. Sí, el fa més potent, més ric, més bo. Ens permet apreciar millor els contrastos i les diversitats. I aquest gaudi ens hauria de desvetllar de l’ensopiment indiferent, per fer-nos alçar, posar-nos a caminar plegats i explorar amb rigor, coherència i fermesa, els camins de la comprensió, la solidaritat, la justícia, la igualtat i la pau veritable.

Perfil
Francesc Brunés

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.



A %d bloguers els agrada això: