Prop de l'Onyar

Una mirada al món des de la meva finestra

Francesc Brunés

Any d’urnes i vots


Aquest any, que encara estem desembolicant, ens portarà entre moltes altres coses, eleccions. Mai sabem ben bé del cert quantes. De moment, les més segures són les municipals del proper mes de maig. La propaganda oficial ja està en marxa. Per cert, amb el desencert d’haver-la fet en una llengua que no és la meva i, per tant, aquest anunci em xerrica i el percebo com quelcom que ve de fora. L’altra propaganda, la que s’insereix cada dia en els telenotícies, ja fa temps que dura. O potser és que no se’n va mai.

Hauran passat quatre anys i ara podrem tornar a elegir (que d’aquí deu venir això d’eleccions). Podrem triar, escollir, aquelles candidates i candidats que creiem serviran millor al poble o ciutat on vivim. Dic serviran, i no manaran, perquè ja és sabut que des de l’entronització del déu mercat, els càrrecs polítics electes, d’aquí i d’arreu, manen ben poc. Però de fet, el que sí han de fer inexcusablement és servir la seva gent, els seus veïns i veïnes, procurant el millor benestar per a tothom sense preferències ni exclusions. O més ben dit, prioritzant el servei a aquelles persones que més ho necessiten.

Davant d’aquest panorama, deixeu-me que comparteixi algunes reflexions primerenques:

  • Candidates i candidats. Ja sé que escollim partits i no persones, però a les eleccions municipals les persones candidates tenen un pes especial. En general els coneixem, ens hi creuem pel carrer, sovint podem parlar-hi i, fins i tot, a vegades sabem de quin peu calcen. No ens falleu!
  • Dedicació. No utilitzeu el càrrec obtingut per a la vostra escalada política personal. Dediqueu-vos a servir la gent del poble o ciutat. La vostra gent, tota la gent, tots els barris, totes les edats, totes les procedències, tothom. La majoria de gent només veiem si els carrers estan nets, si podem anar tranquils i tranquil·les per places i carrers, si els serveis funcionen, si ens atenen adequadament (sense cites prèvies?), si qui no té terrassa disposa al menys d’espais públics d’esbarjo… No veiem, ni volem veure, picabaralles ni politiqueries estèrils.
  • Bé comú. Qui guanyi tindrà tota la legitimitat d’aplicar el seu programa electoral que haurà obtingut el recolzament majoritari de la població. Però no ho feu de manera prepotent. Fins i tot els guanyadors s’equivoquen. Fins i tot els guanyadors necessiten les aportacions dels altres. Establiu ponts de diàleg amb la resta de representants dels altres partits i arribeu a acords per apropar-vos tant com sigui possible al bé comú. No malgasteu el temps amb baralles ni estratègies de partit. Utilitzeu-lo en servir.
  • Perdedors. No heu guanyat, però això continua anant de servir. No teniu càrrecs (quin greu!) però sou servidors de la vostra gent. No poseu pals a les rodes per sistema, només per fer oposició o per veure si així guanyeu la propera vegada. Aporteu idees que serveixin al bé comú, segons la vostra manera diferent i també necessària de veure les coses. Recolzeu el que és positiu, critiqueu tot el que es fa malament i obriu-vos sempre al diàleg sincer i transparent.
  • Electors. No ens quedem a casa. Si ens han convençut que no val la pena, que tots els polítics són iguals i que no hi ha res a fer; us ben asseguro que ens han enganyat. No ens quedem a casa el dia de les eleccions perquè és una ocasió especial per dir-hi la nostra. Cap vot hauria de faltar a l’urna si el que volem és recollir el parer de tothom. Però tampoc ens quedem a casa la resta de dies, perquè la democràcia va de participació. Si no ens la donen, l’haurem de reclamar, però la queixa és estèril si no l’acompanyem d’instruments de participació ciutadana. La veritable democràcia va d’això, no l’hi fallem!
  • Mitjans. Els mitjans de comunicació sou també part del joc democràtic. No feu el joc als uns o als altres, per ideologies o interessos econòmics i de poder. Jugueu net. Sigueu el màxim d’objectius possible, sigueu rigorosos i, sobretot, no digueu mentides. Enfrontar i crispar, polaritzar, no és un bon servei a la democràcia. Ben al contrari, genereu tensions innecessàries que desmotiven, desencisen i, al cap d’avall, afebleixen la participació i, per tant, la democràcia.

Potser un pèl tard, però em sento com si acabés d’escriure la carta als reis mags d’orient. Però, un republicà no escriu mai una carta als reis, ni que siguin els d’orient. Les meves reflexions van adreçades a mi mateix, als candidats i candidates que formaran les llistes electorals que haurem de votar, i a tothom qui, com jo, pensi que la democràcia està en un moment extremadament delicat. I que precisament per això, caldrà votar massivament, caldrà la participació ciutadana continuada, i potser alguna cosa més.


Perfil
Francesc Brunés
Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.



Start a Blog at WordPress.com.

A %d bloguers els agrada això: