Llibres: 2022

En aquesta pàgina hi trobareu una selecció dels llibres llegits durant el 2022

Simbologia

No ficció

Ficció

Maig 2022

Les ales de l’arna

Aquesta novel·la d’Andreu Grau es llegeix amb interès. Mentre ho fas pots reflexionar, i molt, però no és obligatori. Simplemente pots deixar-te arrossegar per la història. I això és d’agrair. Del començament fins al final el relat està amarat de la decadència d’una ciutat, d’una societat; i per la necessitat de trobar recursos ‘espirituals’ en les teràpies més estrambòtiques i també més lucratives, és clar. Una estranya fòbia impedeix al protagonista sortir del límits de la ciutat de Barcelona. Una ciutat a punt de ser engolida pel creixement del nivell del mar. Una ciutat oberta que manté persones engabiades, una decadència que és personal i, alhora, col·lectiva. Una novel·la sobre la voluntat i el destí, sobre l’atzar i l’origen últim del poder personal en un món que agonitza.

17_Abril / Maig 2022

Infocràcia

Novament Byung-Chul Han, un dels meus filòsofs de capçalera, ofereix les seves profundes reflexions al voltant de la societat on vivim i els perills que l’amenacen. El règim de la informació, més ‘amable’ que el règim de l’obediència, posa en greu perill la democràcia – a parer de l’autor -, substituint-la pel que ell anomena Infocràcia. El regne de les dades i la racionalitat digital, deixen fora de joc els fets, la veritat, el relat i el sentit de les coses i de la vida. L’avenç d’aquest estat totalitari de la informació fa que el páthos de la veritat s’enfonsi per complet en el buit i que el discurs de la veritat sigui un acte revolucionari.

16_Abril 2022

Pedres a la butxaca

Novel·la relativament curta de l’escriptora Kaouther Adimi, nascuda a Alger, viu a París i ho ha fet també a d’altres ciutats. Si el relat es vol llegir en clau de faula feminista, resulta escàs, més aviat pobre i excessivament centrat en la dèria de la cultura musulmana per concebre la dona, només com a dona casada. Més enllà d’això, hi he vist molts matisos de la persona que treballa (i lluita?) per construir una identitat mai acabada. Diu l’autora a la novel·la: “Soc una barra travessera: ben al mig, ni al davant, ni al darrere, ni lletja, ni superba. Atrapada entre Alger i París… Ser una barra travessera és com un integrista sense barba, un policia sense bigoti, un cantant de rai sense cabells. És incoherent”. Resulta especialment interessant la relació de la protagonista amb la seva persona referent a París, la Clothilde, aquella dona sense sostre que viu a la placeta de la Rue des Martyrs, just a sota casa seva.

15_Abril 2022

¿Quina mena de món és aquest?

Una nova i profunda reflexió de la coneguda i reconeguda filòsofa de Cleveland, Judith Butler. La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un “món comú”, hauríem de parlar de molts “mons” que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats, la violència social, inclosa la violència contra les dones i les minories sexuals, són, sens dubte, qüestions que condicionen la manera de viure individualment i col·lectiva. (De la contraportada del llibre)

14_Abril 2022

El cel per sobre del sostre

Una novel·la breu de l’escriptora Nathacha Appanah, nascuda a illes Maurici i resident a França. Un relat que es llegeix amb facilitat, però que no pot fer-se amb lleugeresa. La història (si és que en realitat és una història) té tres personatges (que potser són quatre). Els fets són escasos, gairebé es pot considerar que es tracta d’un únic fet. La resta és un devessall increïble d’emocions, pensaments i cossos. Els objectes, les persones i el seu món interior formen un conglomerat indestriable que, per ell mateix, configura la profunditat d’un text per a ser llegit i, sobretot, per a ser pensat.

13_Abril 2022

Ética de la inteligencia artificial

Al llarg d’aquestes pàgines, el professor Mark Coeckelbergh tracta de manera concreta i accessible els principals problemes ètics que planteja el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Fa un repàs dels reptes que això suposa, aturant-se especialment en aquells que són més transversals a les diverses realitats de l’activitat humana. A quina ètica respon la decisió d’una màquina? Què vol dir exactament prendre decisions? Podem considerar les màquines responsables dels seus actes? Com aprèn i actua una intel·ligència artificial? Preguntes que demanen una resposta urgent. En el rerefons del text m’ha semblat copsar-hi una pregunta implícita: Com poden les màquines ser més bones que les persones?

12_Abril 2022

El silenci del far

Una bona novel·la de l’osonenc Albert Juvany i Blanch, publicada per Edicions del Periscopi. Un relat que es llegeix amb facilitat i amb interès. Els capítols, numerats en islandès, són ja una declaració d’intencions de construir una novel·la molt arrelada en les característiques d’una illa ben peculiar com és Islàndia. Darrera la tranquil·litat del petit poble d’Húsavik, les persones que hi viuen posen en joc la intensitat de les seves vides. L’Anna, la bibliotecària i la misteriosa carta del pare; i la visita del jove Gísli que desencadena una sacsejada de sentiments, posen al descobert la motxilla de la història familiar que, qui més qui menys, porta a sobre. Ser-ne conscients pot canviar les nostres vides com passa amb l’Anna i en Gísli.

11_Abril 2022

Estranys

Si hagués de qualificar aquest petit text de la Rebecca Tamás en dues paraules, diria: sorprenent i corprenedor. Rescatant la breu experiència dels ‘cavadors’ del segle XVII i passant per l’hospitalitat, el panpsiquisme, la verdor, el dolor, la pena i el misteri; l’autora genera una simbiosi indisoluble entre l’humà i el no-huma. Ho fa des de la perspectiva d’una persona que ha patit profundes depressions i, per tant, a vegades la lectura resulta apocalíptica. Sempre acaba apreixent-hi, però, aquell bri d’esperança que s’albira després de les tempestes més ferotges. La indiferència resulta impossible davant d’aquest llibret tan breu com intens.

10_Març 2022

El sueño de la mariposa

Una molt bona reflexió escrita en clau de meditació per Manuel Esteban Pagès, sobre la construcció de la identitat cultural en la societat del cansament. L’autor combina la filosofia i la sociologia i en aquesta obra no podem esperar trobar-hi solucions o receptes definitives per a construir la identitat cultural, bé sigui personal o de grup. Més aviat hi trobarem la crítica a molts plantejaments que no porten enlloc o bé menen només a dogmatismes identitaris. El text doncs, tanca camins, però obre vies que permetin reconèixer les capacitats que tenim a l’abast i a trobar els principals recursos per intentar aquesta construcció oberta de les identitats culturals. Sovintegen les referències sigui a pensadors clàssics, com contemporanis (Byung-Chul Han, Bauman) i em sembla destacable i interessant la transversalitat del pensament oriental.

9_Març 2022

Teoria general de l’oblit

Novel·la de l’escriptor angolès José Eduardo Agualusa que relata la història de la Ludo, una noia portuguesa que decideix construir un mur de totxanes per aïllar-se del món arran de la imminent independència d’Angola. La protagonista contempla el món exterior mentre s’enfonsa en un oblit que dura vint-i-vuit anys. Es tracta d’una ficció, tot i que el personatge de la Ludo està basat en un personatge real. En el fons, el llibre parla sobre la por a l’altre” i de com, a vegades, aïllar-se de la societat i posar distància ens permet entendre què passa al nostre voltant. La seva lectura fa transitar entre la voluntat d’amagar-se, d’aturar-se, de tancar-se i la necessitat imperiosa d’entendre l’evolució de la història.

8_Març 2022

Tiempo de cuidados

El discurs ètic i ben estructurat de la Victoria Camps intenta en aquesta obra fer callar les veus que encara es resisteixen a col·locar les cures en un lloc prominent, contraposant-les a la justícia. Afirma l’autora que “les cures és un deure ètic fonamental que pot raonar-se també amb la regla d’or de la moralitat: no facis als altres allò que no vols que et facin a tu”. El text insisteix abastament en que “les cures són un valor necessari i fonamental en les nostres societats […] i el subjecte que emergeix de les idees al voltant de les cures és un subjecte vulnerable i interdependent, necessitat dels altres i que, per tant, ha de fer-se responsable del deure de cuidar si reclama a l’ensems el dret a rebre cures quan les necessiti”. Afirma l’autora que: “dels tres valors moderns, llibertat, igualtat i fraternitat, aquest darrer va quedar ràpidament dissolt en l’oblit i la indeterminació. Avui, és el valor que més necessitem: la fraternitat és el vincle que uneix tothom sense distincions”.

7_Febrer 2022

Ciutats de valors, ciutats valuoses

El professor Joan Manuel del Pozo ens ofereix en aquest volum un assaig d’ètica urbana. Com és habitual en ell, la seva prosa és clara, ben estructurada i precisa. Fàcil de llegir, tot i la profunditat que amaguen les seves paraules. El valor essencial de la ciutat rau, segons l’autor, en el fet que creïn, mantinguin i promoguin els valors que les justifiquen com a tals. Del Pozo fa un repàs a l’educació com a valor transversal, la llibertat com a valor radical, la cohesió com a valor bàsic, el pluralisme com a valor potenciador, la cultura com a valor vital i la sostenibilitat com a valor amb futur. Tots aquests valors prenen en la ciutat una dimensió única i especial; ara que, “els vells estats resulten massa petits per a les coses grans i massa grans per a les coses petites”.

6_Febrer 2022

La frágil piel del mundo

El filòsof i pensador francès Jean-Luc Nancy va morir l’agost de l’any passat. El seu pensament filosòfic no resulta fàcil de llegir i sempre queda la sensació d’haver copsat només parcialment la profunditat de les seves reflexions. En aquest llibre ofereix unes quantes idees per recuperar el sentir i recobrar el present i, amb ell, el món. Davant d’una situació catastròfica, Nancy ofereix com a sortida evitar el catastrofisme i repensar allò comú. Segons l’autor, el món és tot allò que ens aporta el què ens passa, els nostres contactes, la nostra mirada. Ens cal pensar si aquesta situació extrema que estem vivint és només un estat, una ruptura o el darrer alè. No hi manca el tema recurrent de Nancy en relació a l’experiència com a forma de vincular-se al món. La lectura d’aquest text, que cal fer pausadament, resulta tan estimulant com complex.

5_Gener / Febrer 2022

Quality Land

Genial creació de Marc-Uwe Kling publicada per Edicions del Periscopi. Una ficció que podria no ser-ho. Una hilarant distopia que, en el fons, també podria ser una amarga utopia. Humans i màquines en una societat portada als límits més extrems del sistema capitalista salvatge, amb el suport de la tecnologia de la intel·ligència artificial. Un món que es qüestiona el protagonista – víctima, cap a l’acabament del llibre: Podem ser lliures si tot està mesurat i establert? I si visquéssim en un món on tot és exacte, però fals? Mentre una de les màquines afirma: Tota persona és per nosaltres una caixa negra. És a dir, en veiem l’input i l’output, però no tenim ni idea de què passa a l’interior de la caixa negra ni per què. Un text que fa riure tant que, a vegades, pots acabar plorant…

4_Gener 2022

El algoritmo y yo

De la mà de la Idoia Salazar i el Richard Benjamins, Anaya Multimèdia publica aquest veritable manual de convivència entre éssers humans i artificials. El fet d’estructurar el text en 7 capítols (dilluns, dimarts…) sembla una declaració d’intencions per conscienciar-nos que no parlen de ciència ficció sinò de la vida de cada dia. Prolífic en documentació, ric en dades i amè en la lectura, el llibre dona també a conèixer la “Carta de Derechos Digitales de España“, adoptada pel Gobierno de España el passat 2021. A la ‘Guia ràpida de convivència’ del dijous, s’hi pot llegir: “Per fer front als nous reptes mundials introduïts per la intel·ligència artificial, és difícil donar consells concrets, ja que no depèn de la intel·ligència artificial o de l’algoritme com serà aquest nou ordre. Al contrari, depèn íntegrament de nosaltres, els humans, les persones, els polítics, els empresaris, els funcionaris, els estudiants, els professors, els autors, els treballadors, els directius, els doctors, els ciutadans, els bons, els dolents, els altruistes, els egoistes, etc.”

3_Gener 2022

Últimes notícies del Chaco

Una nova novel·la del vallesà Carles Casajuana que es llegeix amb rapidesa i amb avidesa. Atrapa des dels seus inicis. Advocats, oenegés, empresaris i indígenes; una barreja d’alt voltatge. Barcelona, Londres, Buenos Aires, Asunción i el cor del Chaco; cinc escenaris ben dispars. Vida personal i professional, interessos, estratègies, bones intencions i males pràctiques; així tot ben barrejat. El capitalisme salvatge i sense entranyes, les oenegés que necessiten causes per defensar, la manca de respecte per la població indígena dels coroinos que viu en l’aïllament més absolut la seva cultura ancestral. La temàtica és tan potent que, en acabar la novel·la, et queda la sensació de voler-ne més, de voler anar a major profunditat.

2_Gener 2022

La drecera

Genial novel·la de l’escriptor de Begur Miquel Martí i Serra amb epíleg de Josep Ma Fonalleras. Aquesta narració té la grandesa del llenguatge senzill, per a una història senzilla, d’una família senzilla. Qui narra la història és un noiet que comença a descobrir la vida, de la mà dels seus pares, masovers al xalet d’una família de Barcelona situat en un poble petit de l’Empordà i envoltat de la vida i la gent del poble. La descoberta de la mort, de la injustícia, de les desigualtats, del sexe, de l’amor, del treball, de la malaltia, de l’esforç… immers en aquesta vida contrastant entre la senzillesa rural i la buscada sofisticació de la gent rica de la capital, acaba resultant senzillament provocadora en la veu del protagonista.

1_Desembre 2021 / Gener 2022

El futuro comienza ahora

Amb el subtítol “de la pandèmia a la utopia”, el reconegut sociòleg portugués Boaventura de Sousa Santos, fa una gran contribució a la reflexió sobre les oportunitats i els riscos que ens porta la pandèmia. La seva mirada del món com una ‘unitat d’anàlisi’, aporta no només dades, sinó experiències enriquidores en el camí cap a una nova globalitat. El mateix autor afirma “aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la pandèmia per sortir del pantà de la normalitat que ha condemnat la majoria de la població a l’infern de l’exclusió, de la fam, de la mort evitable, de la violència, de la guerra, de l’exclusió i de l’aire irrespirable. Es tracta d’iniciar la transició cap altres formes de vida civilitzada, on el fet d’aspirar a una vida digna no sigui el privilegi d’un grup cada cop més reduït d’éssers humans”. El llibre acaba, però la pandèmia continua. Les oportunitats, també…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.