Llibres: 2022

En aquesta pàgina hi trobareu una selecció dels llibres llegits durant el 2022

Simbologia

No ficció

Ficció

42_Desembre 2022

el nom del món és bosc

Aquesta és una de les obres més ben valorades de la Ursula K. Le Guin i que reflexa una profunda crítica social i política. En aquesta obra, la reconeguda autora de ficció, exposa una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l’ésser humà. L’obra esdevé una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l’entorn, sinó d’altres cultures. Una denúncia anticolonialista, ecologista, antimilitarista i feminista que sembla més necessària que mai. Tot això, és clar, embolcallat per l’univers màgic al que Le Guin ens té acostumats.

41_Desembre 2022

el llibre de les cases

Explicar la vida d’una persona a través de les cases on ha habitat és tot un repte. Només m’imagino com podria fer-ho jo en el meu cas, tenint en compte la dotzena de casas on he viscut. L’escriptor italià Andrea Bajani ho fa d’una forma molt intel·ligent. El protagonista de la seva novel·la, anomenat Jo, habita espais diferents, en diferents moments del procés existencial. Són espais, a vegades immobles i d’altres mòbils, espais físics i d’altres més aviat interiors. La descripció dels llocs evoca a la perfecció les vivències que s’hi produeixen. A més, la seqüència no és lineal, com a la vida. Les coses passen a fragments, ara amunt, ara avall; ara aquí, ara allà. Tot troba el seu sentit en el conjunt, en la introspecció i en la retrospecció. És llavors quan el trencaclosques d’espais va configurant una vida.

40_Desembre 2022

brutalismo

Llegir visions del món no europees resulta sempre motivador i, fins i tot, un xic provocador. Això és el que m’ha passat amb aquest assaig del filòsof camerunès Achille Mbembe. Segons l’autor, el brutalisme és el resultat de l’estreta juxtaposició entre el pensament econòmic, l’electrònic i el biològic, provocat per la penetració del capital en totes les esferes de l’existència i de les societats humanes. Malgrat la transformació de la digitalització de la humanitat i, com a contrapartida, la humanització d’objectes i màquines, el vell món continua existint. L’autor proposa solucions a algunes de les grans qüestions a les que s’enfronta la humanitat en aquest segle: la superpoblació, les tecnologies de seguretat, la circulació de persones i objectes, el futur de la vida i la raó, o l’aposta per una economia baixa en carboni. Segons el meu parer, ho fa des d’un pessimisme que, en prou feines deixa escletxes a l’esperança.

39_Novembre 2022

el vincle més fort

Aquesta novel·la del reconegut escriptor nord americà Kent Haruf, segueix la línia habitual de l’autor, fermament arrelada a la vida del seu Colorado natal. Aquest cop, però, la història resulta especialment dura, com ho és la vida i els vincles que genera. El relat es llegeix amb facilitat, com és habitual en la literatura d’Haruf, però això no impedeix aprofundir en el més obscur de les relacions humanes. D’altra banda, tal com ja ens té acostumats l’autor. La vida d’Edith Goodnough, vista a través de la mirada del seu veí Sanders Roscoe, és una vida dura, de sacrifici i submissió a uns codis morals ben conreats en una societat rural, acostumada a la duresa de la terra. Els vincles descrits a la novel·la transiten entre l’amor, l’odi, la rancúnia, la fidelitat, la tendresa i l’aspror, en un devessall de relacions que romanen en el temps i transformen massa poc la vida dels personatges.

38_Novembre 2022

la intranquil·litat

Captivador i inspirador aquest petit llibret de la Marion Muller-Colard, escriptora i teòloga protestant nascuda a Marsella. Tot un seguit de reflexions que l’autora ofereix des de la seva intranquil·la creença religiosa. Posa de relleu diferents passatges dels evangelis. Els evangelis de la intranquil·litat com els anomena. La inquietud hi és present gairebé sempre: en l’anunciació, en el naixement de Jesús, al llarg de la seva vida, en la condemna i mort. Tot això ho trasllada a la vida quotidiana de qualsevol persona, tingui o no referents religiosos. L’autora es pregunta: Què seríem sense la nostra intranquil·litat? I respon: Sí, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l’estimem una mica. Prefereixo els intranquils als tranquil·litzants. Pertorbats, pertorbadors, m’agraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Aquestes pàgines que es llegeixen en poques hores, són una invitació a viure amb serenor les intranquil·litats de la vida, a no defugir-les, a no deixar-se enganyar pel confort que no esperona a fer camí, a descobrir indrets desconeguts; és a dir, a viure en plenitud.

En què pensen els robots?

Interessant i didàctic text, escrit en format de diàleg entre dos suposats professors d’institut: L’Anna, professora de filosofia (picada d’ull a Hannah Arendt) i el Roger, professor de tecnologia (picada d’ull a Roger Penrose). Els dos docents dialoguen sobre els reptes ètics (pròleg de la Victòria Camps) i filosòfics que planteja el desenvolupament de la tecnologia i la intel·ligència artificial. Com diuen ells mateixos, “és important ser conscients que som imperfectes, contradictoris, que tenim por i que correm el risc d’autoenganyar-nos i que ens manipulin”, per això “és important preservar tot això que ens fa humans, perquè és el que ens empeny a cercar un sentit a la vida”. I si algú pregunta: per què li hem de trobar sentit a la vida?, caldrà dir-li que haurà de ser ell mateix qui trobi la resposta a aquesta pregunta. “Cercar respostes a les pròpies preguntes és, precisament, el que vol dir que el futur ens agafi ‘pensats’ i organitzats”, com proclama el capítol d’introducció del llibre

els grans optimistes

Una gran novel·la en tots els sentits. Més de 600 pàgines que es llegeixen amb avidesa i interès perquè, en el fons, expliquen una mica la vida de tothom. Tant a nivell personal com col·lectiu, les crisis no manquen mai. La sensació que tot s’ensorra al voltant nostre, tard o d’hora arriba. Aquesta història del Chicago colpit per l’epidèmia de la sida, a cavall entre les acaballes del segle XX i els primers decennis del XXI, enllacen la devastació del VIH amb la xacra del terrorisme. Crisis, sempre crisis. I les crisis acaben essent sempre històries personals. La Fiona, el Yale i tots els personatges d’aquesta extensa novel·la mostren la necessitat de mantenir un cert grau d’optimisme per encara la vida, quan tot parla de mort. L’autora, Rebecca Makkai, en un cert moment de la narració fa dir a la Fiona la diferència entre ingenuïtat i optimisme: “Els ingenus encara no han passat mai un tràngol de veritat, o sigui que es pensen que no en viuran mai cap. Els optimistes ja l’hem passat i continuem llevant-nos cada dia perquè creiem que podem evitar que el tornem a viure”. Aquesta voluntat d’alçar-se cada dia, malgrat les moltes dificultats, amb la força de canviar aquella petita porció de món que ens pertoca, és el motor que fa avançar la història.

35_Octubre 2022

Quin sentit té tot plegat

Un lector com jo, gairebé compulsiu des de jove, mai havia participat d’un club de lectura. Aquest any, per primera vegada, m’he apuntat a un de filosofia que es fa a la meva biblioteca de capçalera: la Carles Rahola de Girona. Aquest llibre del professor Thomas Nagel, és el primer que “toca llegir”. M’ha sorprès el títol sense interrogant, per a un text que genera milers d’interrogants. Això m’agrada! Dins i fora nostre, com ens parlen les paraules, la justícia, la mort, el sentit de les coses quotidianes i el sentit de la vida. De sempre m’agrada qüestionar-me les situacions, els fets, la vida en general. Buscar els ‘per què?’, no per prendre’s les coses massa seriosament, sinó més aviat per mirar de descobrir què amaga la vida. No fos cas que acabés visquent-la sense haver-me’n adonat.

la guardiana de records de kíiv

Extraordinaria novel·la de la jove escriptora Erin Litteken. Es tracta d’una ficció basada en la terrible història d’una fam provocada per la mà humana i que, a Ucraïna, es va endur gairebé 4 milions de vides a la segona dècada del segle XX, i que Rússia sempre ha negat. És una història que uneix passat i present, en una ficció que no ho és del tot. El text atrapa des del començament i fa transitar per la capacitat de resistència dels éssers humans a les situacions més esgarrifoses. Una resistència que té un motor clar: l’amor. Tota la narració és un seguit de situacions familiars on, tenir cura amb amor els uns dels altres, resulta transcendental per surar entre tempestes de tota mena.

33_Agost_Setembre 2022

caras de la muerte

Una vegada més he retornat a Byung-Chul Han, un dels meus filòsofs de capçalera. Aquesta vegada, però, he trobat un Han gens fàcil de llegir, possiblement perquè en aquesta ocasió aprofundeix en com han afrontat la mort filòsofs com Adorno, Heidegger, Derrida, Lévinas, Kafka i Handke. La pèrdua irrevocable que provoca la mort és per a nosaltres causa d’horror. En canvi, més enllà d’aquesta visió esfereïdora, la reflexió sobre la mort troba la seva expressió en una retòrica singular que la multiplica i la converteix en un fenomen, en una manifestació i, fins i tot, en una experiència viva. El text ens descobreix la mort com a creadora d’espais habitables per a l’existència mortal de l’ésser humà. (De la contraportada del llibre)

32_Agost 2022

temps

Aquesta vegada no es tracta ben bé d’un llibre, sinó del dossier que ha publicat el mitjà CRÍTIC sobre el Temps. Es tracta d’un monogràfic de 140 pàgines a tot color, molt ben presentat i amb un contingut del tot recomanable, especialment en els temps que ens toca viure. Parlar del temps és parlar de la vida. Per això el dossier va de propietat del temps, de dret al temps, de mobilitat, de treball, de gènere, d’Internet, de ciutat, de cures, de desigualtats, de capitalisme, i de llindar entre els temps d’oci, de feina i de descans. Entrevistes, articles, infografies i tot el disseny gràfic al servei d’una lectura amena, interessant i aprofundida.

31_Agosto 2022

on ets, món bonic

Aquesta coneguda novel·la de l’escriptora irlandesa Sally Rooney concentra en uns pocs personatges tot un entramat de relacions que inclouen els registres més variats. La relació base entre l’Alice i la Eillen ja és en ella mateixa un manual de diversitats de tota mena, que generen moments de tensió extrema i de desequilibris caracterològics i d’etapes vitals, que mai destrueixen la solidesa d’una amistat. La resta de protagonistes aporten encara més ingredients de tota la varietat de situacions, maneres de ser, hàbits de vida, conviccions i mons laborals que permeten, a través d’una trama amena i ben lligada, transitar per tot un seguit de plantejaments gens banals que posen relacions i personatges davant del mirall.

30_Agosto 2022

ipersociali

L’assaig del professor de Política Econòmica de la Universitat de Cagliari, Vittorio Pelligra, resulta de lectura interessant i relativament assequible, tot i el considerable contingut acadèmic que inclou. El text aprofundeix sobre els dilemes de la cooperació. Se situa en els grans reptes del nostre temps. Reptes que, segons l’autor, només poden ser afrontats i vençuts mitjançant un important esforç col·lectiu que ha d’anar més enllà del límits dels estats i ha d’assolir una dimensió global. A través d’històries, dades experimentals i estudis empírics posa sobre la taula els aprenentatges de la comunitat científica sobre la natural tendència a la cooperació, els seus límits i les seves trampes.

29_Agost 2022

El diable a la creu

Havia llegit un parell d’assajos del gran pensador i escriptor kenià Ngũgĩ wa Thiong’o, però encara no havia llegit cap novel·la seva. Aquesta és una obra de ficció que atrapa des del primer moment. Escrita, com sempre, en llengua kikuiu i, en aquest cas, des de la presó, Thiong’o narra una història dura que és una denúncia del masclisme, de l’imperialisme, del sistema capitalista neoliberal; de l’opressió de les llengües minoritàries (com la seva i com la meva), de l’anorreament de la dignitat de les persones, a l’altar del diable (o déu?) del robatori i la mentida.

28_Juliol 2022

la comunità fragile

Aquest llibret (en llengua italiana) del professor Luigino Bruni, s’afegeix a d’altres que ha publicat darrerament sobre el mateix tema. Bruni aprofundeix sobre la realitat en que es troben les comunitats carismàtiques després de la mort del fundador/a. El subtítol és prou explícit: “Perquè cal canviar molt per no perdre massa”, i l’autor afegeix “o perdre-ho tot”. Tot i que les referències sovint estan adreçades a comunitats de caràcter religiós, les indicacions del professor d’economia són útils per a un ventall més ampli d’organitzacions de tota mena, nascudes sota l’ombra d’una figura carismàtica. Les tensions entre la fidelitat i la innovació, entre les minories (sovint titllades de traïdores) i les cúpules dirigents, són el caldo de cultiu d’aquesta etapa de les comunitats.

27_Juliol 2022

la pira al port

Boris Pahor va escriure les 11 narracions que es recullen en aquest llibre entre el 1947 i 1983, la majoria de les quals tenen a veure amb la identitat i l’escalf que hauria de ser la infantesa per a la vida adulta. Els relats desprenen senzillesa, elegància i tendresa , sense deixar-se endur per la ràbia o el dolor, cosa que podria passar. Això no implica cap renúncia a exposar amb tota dignitat, l’empremta que van deixar les situacions violentes que van patir el eslovens pels carrers de Trieste. Perquè el text va d’això, de sentir-se estrangers a casa seva. D’una realitat amagada durant dècades, de la veu soterrada per la contemporaneidad europea, de la minoria eslovena de Trieste. Una realitat nacional oculta de pobles ignots, que no remots i que es resisteixen a desaparèixer arrossegats per inclemències de tota mena.

26_Juliol 2022

simfonia del desert

Poques vegades un títol resulta tan encertat com el d’aquest llibre de l’Àngel Miret. Les paraules de l’autor dibuixen un veritable conjunt harmònic construït amb la diversitat de vivències del pelegrí, un protagonista sense nom, en el seu vagarejar pel desert; un desert sense lloc. Les il·lustracions de la Teresa Calbó, amb la senzillesa pròpia de les coses essencials, embolcallen el text i en procuren els silencis, les pauses que tota simfonia requereix. El llibre es pot devorar, ja que el seu llenguatge planer l’hi atorga una gran agilitat; però és del tot recomanable assaborir-lo, aturar-se acuradament en la profunditat de cada etapa, de cadascun dels ingredients d’aquesta composició. L’encertat ús del llenguatge fa de pla inclinat que permet transitar suaument del relat a la vivència, a la reflexió i a la transcendència. Només cal tenir el coratge d’aturar-s’hi.

25_Juliol 2022

homo solidaricus

Aquest estudi dels noruecs Wegard Harsvik i Ingvar Skjerve resulta de gran interès per a tots aquells a qui ens interessa aprofundir sobre la capacitat inherent del ser humà per cooperar, compartir i tractar bé als demés. La traducció i l’edició, força millorables, no desmereixen aquest text assequible, però ben documentat sobre el capgirament que estan experimentat les idees sobre els essers humans, especialment sobre la noció d’Homo Economicus, a rel dels avenços en els camps de la biologia, la ciència del comportament i l’economia. La idea que tots tenim un interès propi i estret de mires, com objectiu de tot el què fem ha canviat. Darrerament predomina el pensament basat en com de fonamental resulta la cooperació per a l’espècie humana. La solidaritat i la comunitat no són una lluita contra la naturalesa humana, sinó que estan profundament arrelades en nosaltres.

24_Juliol 2022

no anem sobrats de bona gent

L’any passat vaig llegir la segona novel·la del Pere Maruny i tenia pendent de fer-ho amb aquesta primera. En aquest cas es tracta d’una novel·la que atrapa pel ritme narratiu i per les històries que s’hi desenvolupen. Certament, fa honor al seu títol. Són històries de dolents. Uns són dolents, molt dolents. Els altres són només dolents (perquè són dels nostres). La bona gent escasseja tot i la frase que la Mireia Estruch (la protagonista) adreça als seus fills: “El món no està fet de bons i dolents, fills meus: tothom està convençut de ser el bo de la seva història”. La Catalunya actual, l’Empordà, la capital d’Espanya, les lluites per la llibertat, el joc brut, les clavegueres del poder… en són els ingredients.

23_Juliol 2022

Una breu història de la igualtat

Aquest llibre, relativament breu, de Thomas Piketty, presenta en 10 capítols una anàlisi a l’abast de tothom de l’evolució històrica de les desigualtats, posant èmfasi en una certa tendència a la igualtat que no amaga la persistència de massa desigualtats. L’aposta de Piketty és per avançar cap a un socialisme democràtic i federal, descentralitzat i participatiu, ecològic i mestís, que es fonamenta en l’ampliació de l’estat social i de l’impost progressiu, la divisió del poder en les empreses, les reparacions postcolonials i la lluita contra les discriminacions, la igualtat educativa i la targeta carboni, la desmercantilització gradual de l’economia, la garantia d’ocupació i l’herència per a tothom, la reducció dràstica de les desigualtats monetàries i un sistema electoral i mediàtic fora de l’abast del poder dels diners.

22_Juny / Juliol 2022

Un món comú

Aquesta reedició / revisió d’aquest clàssic de la Marina Garcés és tot un encert en els temps que corren on cal repensar-ho tot de cap i de nou. Aquest ric assaig permet reflexionar sobre el fet que la col·laboració, la cooperació, el suport mutu, les resistències, l’hospitalitat, l’aprenentatge… són pràctiques socials i polítiques que no poden partir del grup tancat, sinó que obren i inventen els sentits possibles de la vida en comú. El text és tot ell una declaració de compromís per descobrir el món comú en què ja estem, vulguem o no, implicats. Un món comú que no és el món que reconeixem com a nostre, sinó el món que no acaba amb nosaltres.

21_Juny 2022

Quan fèiem goig

Aquesta novel·la de l’escriptora camerunesa Imbolo Mbue, m’ha semblat una visió no occidental i poc esperançada de la violència. La violència del sistema capitalista salvatge, capaç de matar, d’anorrear cultures i pobles, per tal d’aconseguir beneficis i perpetuar-se. Una injustícia que, malgrat tots els esforços per part de qui la pateix, acaba generant més violència. Un règim polític dictatorial i corrupte que ampara la violència contra persones i pobles. Violència contra el planeta que l’esprem fins a fer-lo no vivible. Poca esperança davant d’aquest panorama. Malgrat tot, l’amor a la terra que no marxa del cor de les persones i l’aposta per un món més humà, es manté fins el final i deixa obert un fil d’esperança.

20_Maig / Juny 2022

Bona sort

Aquesta novel·la de l’escriptor nord americà Nickolas Butler, m’ha resultat d’una cruel amabilitat. El text és amable, es llegeix amb facilitat i atrapa ja només començar les més de 400 pàgines de l’obra. No saps perquè, però no deixaries mai de llegir. I, alhora, també és cruel perquè narra una esfereïdora història de la degradació humana. Del què es pot fer per tractar de perpetuar-se en aquell lloc especial de la vida, on sabem que no s’hi pot romandre per sempre. El què es pot arribar a fer, sobre un mateix i amb els altres, per la cobdícia i les ànsies d’una ambició que esdevé malaltissa. Una ambició que es justifica sempre amb la possibilitat d’una vida personal o familiar millor, amagant un fracàs personal i una manca de sentit de la vida.

19_Maig 2022

A l’ombra d’Amazon

Aquesta extensa obra del periodista Alec MacGillis sobre el gegant Amazon, és una lectura molt interessant, sobretot si es fa en la clau que suggereix el subtítol de l’obra: Una història del nostre futur. Efectivament, les devastadores històries que explica al llarg de les 500 pàgines del text, poden ser el futur que tenim a tocar. Trencament de persones i de famílies, desballestament de comunitats, pobles i ciutats, anorreament de drets laborals i, fins i tot, humans. Continus intents (i assoliments) de substituir l’espai de la gestió pública per envair-los en una interessada acció privada disfressada d’altruisme. Aquest és el preu d’esperar des del sofà que en 24 hores arribi el paquet amb la nostra comanda.

18_Maig 2022

Les ales de l’arna

Aquesta novel·la d’Andreu Grau es llegeix amb interès. Mentre ho fas pots reflexionar, i molt, però no és obligatori. Simplemente pots deixar-te arrossegar per la història. I això és d’agrair. Del començament fins al final el relat està amarat de la decadència d’una ciutat, d’una societat; i per la necessitat de trobar recursos ‘espirituals’ en les teràpies més estrambòtiques i també més lucratives, és clar. Una estranya fòbia impedeix al protagonista sortir del límits de la ciutat de Barcelona. Una ciutat a punt de ser engolida pel creixement del nivell del mar. Una ciutat oberta que manté persones engabiades, una decadència que és personal i, alhora, col·lectiva. Una novel·la sobre la voluntat i el destí, sobre l’atzar i l’origen últim del poder personal en un món que agonitza.

17_Abril / Maig 2022

Infocràcia

Novament Byung-Chul Han, un dels meus filòsofs de capçalera, ofereix les seves profundes reflexions al voltant de la societat on vivim i els perills que l’amenacen. El règim de la informació, més ‘amable’ que el règim de l’obediència, posa en greu perill la democràcia – a parer de l’autor -, substituint-la pel que ell anomena Infocràcia. El regne de les dades i la racionalitat digital, deixen fora de joc els fets, la veritat, el relat i el sentit de les coses i de la vida. L’avenç d’aquest estat totalitari de la informació fa que el páthos de la veritat s’enfonsi per complet en el buit i que el discurs de la veritat sigui un acte revolucionari.

16_Abril 2022

Pedres a la butxaca

Novel·la relativament curta de l’escriptora Kaouther Adimi, nascuda a Alger, viu a París i ho ha fet també a d’altres ciutats. Si el relat es vol llegir en clau de faula feminista, resulta escàs, més aviat pobre i excessivament centrat en la dèria de la cultura musulmana per concebre la dona, només com a dona casada. Més enllà d’això, hi he vist molts matisos de la persona que treballa (i lluita?) per construir una identitat mai acabada. Diu l’autora a la novel·la: “Soc una barra travessera: ben al mig, ni al davant, ni al darrere, ni lletja, ni superba. Atrapada entre Alger i París… Ser una barra travessera és com un integrista sense barba, un policia sense bigoti, un cantant de rai sense cabells. És incoherent”. Resulta especialment interessant la relació de la protagonista amb la seva persona referent a París, la Clothilde, aquella dona sense sostre que viu a la placeta de la Rue des Martyrs, just a sota casa seva.

15_Abril 2022

¿Quina mena de món és aquest?

Una nova i profunda reflexió de la coneguda i reconeguda filòsofa de Cleveland, Judith Butler. La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un “món comú”, hauríem de parlar de molts “mons” que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats, la violència social, inclosa la violència contra les dones i les minories sexuals, són, sens dubte, qüestions que condicionen la manera de viure individualment i col·lectiva. (De la contraportada del llibre)

14_Abril 2022

El cel per sobre del sostre

Una novel·la breu de l’escriptora Nathacha Appanah, nascuda a illes Maurici i resident a França. Un relat que es llegeix amb facilitat, però que no pot fer-se amb lleugeresa. La història (si és que en realitat és una història) té tres personatges (que potser són quatre). Els fets són escasos, gairebé es pot considerar que es tracta d’un únic fet. La resta és un devessall increïble d’emocions, pensaments i cossos. Els objectes, les persones i el seu món interior formen un conglomerat indestriable que, per ell mateix, configura la profunditat d’un text per a ser llegit i, sobretot, per a ser pensat.

13_Abril 2022

Ética de la inteligencia artificial

Al llarg d’aquestes pàgines, el professor Mark Coeckelbergh tracta de manera concreta i accessible els principals problemes ètics que planteja el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Fa un repàs dels reptes que això suposa, aturant-se especialment en aquells que són més transversals a les diverses realitats de l’activitat humana. A quina ètica respon la decisió d’una màquina? Què vol dir exactament prendre decisions? Podem considerar les màquines responsables dels seus actes? Com aprèn i actua una intel·ligència artificial? Preguntes que demanen una resposta urgent. En el rerefons del text m’ha semblat copsar-hi una pregunta implícita: Com poden les màquines ser més bones que les persones?

12_Abril 2022

El silenci del far

Una bona novel·la de l’osonenc Albert Juvany i Blanch, publicada per Edicions del Periscopi. Un relat que es llegeix amb facilitat i amb interès. Els capítols, numerats en islandès, són ja una declaració d’intencions de construir una novel·la molt arrelada en les característiques d’una illa ben peculiar com és Islàndia. Darrera la tranquil·litat del petit poble d’Húsavik, les persones que hi viuen posen en joc la intensitat de les seves vides. L’Anna, la bibliotecària i la misteriosa carta del pare; i la visita del jove Gísli que desencadena una sacsejada de sentiments, posen al descobert la motxilla de la història familiar que, qui més qui menys, porta a sobre. Ser-ne conscients pot canviar les nostres vides com passa amb l’Anna i en Gísli.

11_Abril 2022

Estranys

Si hagués de qualificar aquest petit text de la Rebecca Tamás en dues paraules, diria: sorprenent i corprenedor. Rescatant la breu experiència dels ‘cavadors’ del segle XVII i passant per l’hospitalitat, el panpsiquisme, la verdor, el dolor, la pena i el misteri; l’autora genera una simbiosi indisoluble entre l’humà i el no-huma. Ho fa des de la perspectiva d’una persona que ha patit profundes depressions i, per tant, a vegades la lectura resulta apocalíptica. Sempre acaba apreixent-hi, però, aquell bri d’esperança que s’albira després de les tempestes més ferotges. La indiferència resulta impossible davant d’aquest llibret tan breu com intens.

10_Març 2022

El sueño de la mariposa

Una molt bona reflexió escrita en clau de meditació per Manuel Esteban Pagès, sobre la construcció de la identitat cultural en la societat del cansament. L’autor combina la filosofia i la sociologia i en aquesta obra no podem esperar trobar-hi solucions o receptes definitives per a construir la identitat cultural, bé sigui personal o de grup. Més aviat hi trobarem la crítica a molts plantejaments que no porten enlloc o bé menen només a dogmatismes identitaris. El text doncs, tanca camins, però obre vies que permetin reconèixer les capacitats que tenim a l’abast i a trobar els principals recursos per intentar aquesta construcció oberta de les identitats culturals. Sovintegen les referències sigui a pensadors clàssics, com contemporanis (Byung-Chul Han, Bauman) i em sembla destacable i interessant la transversalitat del pensament oriental.

9_Març 2022

Teoria general de l’oblit

Novel·la de l’escriptor angolès José Eduardo Agualusa que relata la història de la Ludo, una noia portuguesa que decideix construir un mur de totxanes per aïllar-se del món arran de la imminent independència d’Angola. La protagonista contempla el món exterior mentre s’enfonsa en un oblit que dura vint-i-vuit anys. Es tracta d’una ficció, tot i que el personatge de la Ludo està basat en un personatge real. En el fons, el llibre parla sobre la por a l’altre” i de com, a vegades, aïllar-se de la societat i posar distància ens permet entendre què passa al nostre voltant. La seva lectura fa transitar entre la voluntat d’amagar-se, d’aturar-se, de tancar-se i la necessitat imperiosa d’entendre l’evolució de la història.

8_Març 2022

Tiempo de cuidados

El discurs ètic i ben estructurat de la Victoria Camps intenta en aquesta obra fer callar les veus que encara es resisteixen a col·locar les cures en un lloc prominent, contraposant-les a la justícia. Afirma l’autora que “les cures és un deure ètic fonamental que pot raonar-se també amb la regla d’or de la moralitat: no facis als altres allò que no vols que et facin a tu”. El text insisteix abastament en que “les cures són un valor necessari i fonamental en les nostres societats […] i el subjecte que emergeix de les idees al voltant de les cures és un subjecte vulnerable i interdependent, necessitat dels altres i que, per tant, ha de fer-se responsable del deure de cuidar si reclama a l’ensems el dret a rebre cures quan les necessiti”. Afirma l’autora que: “dels tres valors moderns, llibertat, igualtat i fraternitat, aquest darrer va quedar ràpidament dissolt en l’oblit i la indeterminació. Avui, és el valor que més necessitem: la fraternitat és el vincle que uneix tothom sense distincions”.

7_Febrer 2022

Ciutats de valors, ciutats valuoses

El professor Joan Manuel del Pozo ens ofereix en aquest volum un assaig d’ètica urbana. Com és habitual en ell, la seva prosa és clara, ben estructurada i precisa. Fàcil de llegir, tot i la profunditat que amaguen les seves paraules. El valor essencial de la ciutat rau, segons l’autor, en el fet que creïn, mantinguin i promoguin els valors que les justifiquen com a tals. Del Pozo fa un repàs a l’educació com a valor transversal, la llibertat com a valor radical, la cohesió com a valor bàsic, el pluralisme com a valor potenciador, la cultura com a valor vital i la sostenibilitat com a valor amb futur. Tots aquests valors prenen en la ciutat una dimensió única i especial; ara que, “els vells estats resulten massa petits per a les coses grans i massa grans per a les coses petites”.

6_Febrer 2022

La frágil piel del mundo

El filòsof i pensador francès Jean-Luc Nancy va morir l’agost de l’any passat. El seu pensament filosòfic no resulta fàcil de llegir i sempre queda la sensació d’haver copsat només parcialment la profunditat de les seves reflexions. En aquest llibre ofereix unes quantes idees per recuperar el sentir i recobrar el present i, amb ell, el món. Davant d’una situació catastròfica, Nancy ofereix com a sortida evitar el catastrofisme i repensar allò comú. Segons l’autor, el món és tot allò que ens aporta el què ens passa, els nostres contactes, la nostra mirada. Ens cal pensar si aquesta situació extrema que estem vivint és només un estat, una ruptura o el darrer alè. No hi manca el tema recurrent de Nancy en relació a l’experiència com a forma de vincular-se al món. La lectura d’aquest text, que cal fer pausadament, resulta tan estimulant com complex.

5_Gener / Febrer 2022

Quality Land

Genial creació de Marc-Uwe Kling publicada per Edicions del Periscopi. Una ficció que podria no ser-ho. Una hilarant distopia que, en el fons, també podria ser una amarga utopia. Humans i màquines en una societat portada als límits més extrems del sistema capitalista salvatge, amb el suport de la tecnologia de la intel·ligència artificial. Un món que es qüestiona el protagonista – víctima, cap a l’acabament del llibre: Podem ser lliures si tot està mesurat i establert? I si visquéssim en un món on tot és exacte, però fals? Mentre una de les màquines afirma: Tota persona és per nosaltres una caixa negra. És a dir, en veiem l’input i l’output, però no tenim ni idea de què passa a l’interior de la caixa negra ni per què. Un text que fa riure tant que, a vegades, pots acabar plorant…

4_Gener 2022

El algoritmo y yo

De la mà de la Idoia Salazar i el Richard Benjamins, Anaya Multimèdia publica aquest veritable manual de convivència entre éssers humans i artificials. El fet d’estructurar el text en 7 capítols (dilluns, dimarts…) sembla una declaració d’intencions per conscienciar-nos que no parlen de ciència ficció sinò de la vida de cada dia. Prolífic en documentació, ric en dades i amè en la lectura, el llibre dona també a conèixer la “Carta de Derechos Digitales de España“, adoptada pel Gobierno de España el passat 2021. A la ‘Guia ràpida de convivència’ del dijous, s’hi pot llegir: “Per fer front als nous reptes mundials introduïts per la intel·ligència artificial, és difícil donar consells concrets, ja que no depèn de la intel·ligència artificial o de l’algoritme com serà aquest nou ordre. Al contrari, depèn íntegrament de nosaltres, els humans, les persones, els polítics, els empresaris, els funcionaris, els estudiants, els professors, els autors, els treballadors, els directius, els doctors, els ciutadans, els bons, els dolents, els altruistes, els egoistes, etc.”

3_Gener 2022

Últimes notícies del Chaco

Una nova novel·la del vallesà Carles Casajuana que es llegeix amb rapidesa i amb avidesa. Atrapa des dels seus inicis. Advocats, oenegés, empresaris i indígenes; una barreja d’alt voltatge. Barcelona, Londres, Buenos Aires, Asunción i el cor del Chaco; cinc escenaris ben dispars. Vida personal i professional, interessos, estratègies, bones intencions i males pràctiques; així tot ben barrejat. El capitalisme salvatge i sense entranyes, les oenegés que necessiten causes per defensar, la manca de respecte per la població indígena dels coroinos que viu en l’aïllament més absolut la seva cultura ancestral. La temàtica és tan potent que, en acabar la novel·la, et queda la sensació de voler-ne més, de voler anar a major profunditat.

2_Gener 2022

La drecera

Genial novel·la de l’escriptor de Begur Miquel Martí i Serra amb epíleg de Josep Ma Fonalleras. Aquesta narració té la grandesa del llenguatge senzill, per a una història senzilla, d’una família senzilla. Qui narra la història és un noiet que comença a descobrir la vida, de la mà dels seus pares, masovers al xalet d’una família de Barcelona situat en un poble petit de l’Empordà i envoltat de la vida i la gent del poble. La descoberta de la mort, de la injustícia, de les desigualtats, del sexe, de l’amor, del treball, de la malaltia, de l’esforç… immers en aquesta vida contrastant entre la senzillesa rural i la buscada sofisticació de la gent rica de la capital, acaba resultant senzillament provocadora en la veu del protagonista.

1_Desembre 2021 / Gener 2022

El futuro comienza ahora

Amb el subtítol “de la pandèmia a la utopia”, el reconegut sociòleg portugués Boaventura de Sousa Santos, fa una gran contribució a la reflexió sobre les oportunitats i els riscos que ens porta la pandèmia. La seva mirada del món com una ‘unitat d’anàlisi’, aporta no només dades, sinó experiències enriquidores en el camí cap a una nova globalitat. El mateix autor afirma “aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la pandèmia per sortir del pantà de la normalitat que ha condemnat la majoria de la població a l’infern de l’exclusió, de la fam, de la mort evitable, de la violència, de la guerra, de l’exclusió i de l’aire irrespirable. Es tracta d’iniciar la transició cap altres formes de vida civilitzada, on el fet d’aspirar a una vida digna no sigui el privilegi d’un grup cada cop més reduït d’éssers humans”. El llibre acaba, però la pandèmia continua. Les oportunitats, també…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

A %d bloguers els agrada això: