Quin desenvolupament?

finestra_1Quan es produeix una situació de crisi com l’actual, no és estrany sentir veus que s’alcen reivindicant un major grau de desenvolupament per a tothom. Però, caldria preguntar-se, de quin desenvolupament parlem? Tot i que es pot associar el terme desenvolupament a les dinàmiques que assenyalen el nivell de benestar d’una societat i als paràmetres que permeten comparar-lo amb altres, sembla evident que estem davant un terme complex i multidisciplinar. Més d’un cop s’equipara desenvolupament a progrés, la qual cosa implica una visió reduccionista del terme i posa de relleu un predomini dels àmbits econòmics i tecnològics en la seva concepció.

Aquest era el pensament que predominava a mitjans del segle passat, quan el desenvolupament s’interpretava lligat gairebé exclusivament a l’economia, als indicadors de renda i consum, al creixement del PIB i a la renda per càpita. Va ser a finals dels anys 60, que el terme desenvolupament va agafar un caire més plural, responent a una concepció de la persona com un tot i no com la suma de components aïllats. A les darreries del segle XX el desenvolupament posa en entredit la sostenibilitat dels recursos i el medi ambient, provocant la demanda de major protagonisme dels pobles en el seu propi desenvolupament i desembocant en la Declaració del Dret al Desenvolupament (ONU, 1990), on se’l defineix com “el procés mitjançant el que s’amplien les oportunitats dels individus, les més importants de les quals són una vida més prolongada i saludable, accés a l’educació i gaudi d’un nivell de vida decent, llibertat política, garantia dels drets humans i el respecte de si mateix”.

Més recentment, el concepte de desenvolupament fa un gir decidit cap a la centralitat de l’aspecte humà en la seva concepció. El seu indicador real hauria de ser una profunda transformació social i de fet, Amartya Sen premi Nobel d’Economia al 1998, defensa que “el desenvolupament exigeix l’eliminació d’obstacles com la pobresa, la falta d’alimentació o l’establiment de governs tirànics”. Neix una tercera generació de drets humans que busca protegir l’individu mentre una progressiva interdependència, planteja interrogants que necessiten resposta, encara avui en dia,  enfront de problemes que excedeixen la capacitat de gestió d’un sol estat.

La ja esmentada Declaració del Dret al Desenvolupament, en el seu article primer proclama que “el dret al desenvolupament, és un dret humà inalienable en virtut del que tot ser humà i tots els pobles estan facultats per participar d’un desenvolupament econòmic, social, cultural i polític en el que puguin realitzar-se plenament tots els drets humans i llibertats fonamentals, a contribuir a aquest desenvolupament i a gaudir-ne”. Però, l’evolució en la comprensió cada cop més rica del terme desenvolupament i les dades empíriques semblen contradir-se. Podríem dir favela
que la teoria avança, però la realitat no ho fa de la mateixa manera.

És en aquest sentit que es constata una vegada i una altra el fracàs dels diferents programes polítics i econòmics, si no van acompanyats de criteris ètics. Es fa palesa la necessitat d’una nova economia basada en el desenvolupament humà, amb l’objectiu d’impulsar el benestar de la humanitat i el creixement. El filòsof Emmanuel Lévinas, feia una crida a “la solidaritat, a la fraternitat i a la responsabilitat envers l’altre”. També la Doctrina Social de l’Església és rica, especialment des dels inicis d’aquest segle, en l’aprofundiment del que hauria de ser un veritable desenvolupament humà en el marc global i d’interdependència creixent que vivim.

El pensament social cristià ofereix a la cultura contemporània elements que intenten ajudar a entendre el fracàs que les dades de desigualtat, fam i pobresa s’entossudeixen a constatar, malgrat tots els recursos que s’hi esmercen. Partir de la necessitat de recuperar el component espiritual del ser humà, que potencia la recerca d’una plenitud humana i que es converteixi en el fonament d’una vida social que tendeixi al bé comú; no és una aportació que es pugui menystenir.

Les actuals crisis són una punyent denúncia d’un mal entès desenvolupament que ens porta a una profunda tragèdia. Sembla imprescindible posar l’individu al bell mig del problema del desenvolupament. Considerar-lo com el veritable protagonista, que ha de poder participar en condicions de llibertat responsable de la persona i dels pobles; pot ser un pas imprescindible. El desenvolupament doncs queda lligat, al respecte i valoració profunda de la cultura de les diferents nacions. El futur s’entreveu com un trencaclosques on totes i cadascuna de les peces són imprescindibles. La fraternitat és el lligam que supera la justícia i la solidaritat i que pot fer-ho possible. Amb el més estricte respecte a la llibertat religiosa i de creences, amb referents religiosos o no, cercar junts aquell “humus” comú que ens agermana, pot ser un camí que cal recórrer.

Valorant totes les iniciatives que es desenvolupen en el terreny de l’ecologia, les migracions, els drets laborals o la pobresa, i els progressos que s’assoleixen en el terreny social, sembla difícil trobar només amb les eines actuals d’organització social, els elements que capgirin de veritat la situació. Apel·lar a la solidaritat, la generositat i l’austeritat necessàries per instaurar un nou ordre mundial que porti a un desenvolupament de veritat, en aquest món global; sembla insuficient sense oferir una font espiritual d’on treure’n les forces necessàries.

2 responses

  1. Francesc et felicito novament. Es un article clar, planer i que alhora apunta ben amunt.
    Si no ho has fet ja em permets difondre el link amb aquesta seccio del teu blog als membred del Forum Civic Girona?

    1. Em sembla una bona idea. Tu mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: