La relació és l’essència de l’ésser humà. Entrenar-nos al diàleg no és una opció, és una necessitat que obre les portes a l’enriquiment de la nostra condició humana.
Ensopegar amb la diferència no és una troballa estranya. Més aviat, haver de relacionar-nos amb persones i situacions que no comprenem per què són diversos de nosaltres és el pa de cada dia. La història ens ofereix dos tipus de resposta davant les diversitats. El primer model tracta la diversitat com un motiu de conflicte, viu la diversitat com un fet essencialment negatiu, com un obstacle, un problema de difícil solució, un motiu de contínua incomprensió, confrontació i conflicte. El segon, tracta la diversitat com un recurs, com una ocasió d’intercanvi, com una oportunitat d’enriquiment mutu; veu la relació com allò que pot nodrir la nostra condició humana. Aquest segon model és la porta oberta a evitar els mals relacionals com el conflicte, la polarització, l’odi o la venjança, que porten a l’enfrontament. És un camí que empeny a buscar plegats els béns relacionals com la confiança, la cooperació, el perdó i totes les formes de coexistència pacífica.
Apostar per aquest segon model, és apostar per una convivència més humana basada en la capacitat de diàleg de les persones. Fer-nos més humans implica explorar amb humilitat les nostres limitacions, que són també universals. Passa per saber escoltar-nos, a nosaltres mateixos, als altres, a la nostra consciència, a la natura. És obrir la porta a la confiança i l’agraïment; és establir relacions farcides de paraules i silencis que respecten sempre la dignitat de tota persona. També ens fem més humans quan no defugim les qüestions que ens fan mal i desenvolupem la capacitat de fer-ho amb empatia, posant-nos al lloc de l’altre, amb paciència, superant els obstacles i eliminant els prejudicis. Som més humans quan la nostra capacitat de diàleg inclou tothom, quan l’amor amara els vincles que creem i conreem.
Aprofundir la nostra humanitat és eixamplar la nostra capacitat de diàleg. I també al revés, el diàleg ens transforma i ens obliga a fer un camí espiritual, sense el qual no podríem assolir en tota la seva profunditat la nostra humanitat més pregona. Un camí de transformació que és un procés personal amb repercussions socials; perquè el diàleg, utilitzat des de la fondària de la nostra condició humana, és el gran remei als conflictes. També als conflictes extrems.
Aquest article ha estat publicat al número 1 de la revista LAR
Per complementar aquest article es pot escoltar en format pòdcast l’entrevista que l’escriptora i periodista Estel Solé em va fer en el context de l’APPEC sobre el tema de la polarització:
Mirades 