Sumar


Tot i que la màxima (suposada) autoritat educativa del país creu que els mestres i els professors som un col·lectiu professional tan mancat d’ètica que ens dediquem a adoctrinar nens i nenes, nois i noies, als principis recòndits del l’independentisme (interpretat com a separatisme), sota la direcció espiritual d’un messies sense barba, que ens té adduïts a la causa, mentre ens retalla el sou, ens fa treballar més i ens les engalta per tots costats; la realitat és que bàsicament, encara ensenyem a sumar.

Bé, de fet, potser hi hauria d’afegir que també ensenyem a restar, a multiplicar, a dividir, a fer arrels quadrades, a llegir, a escriure, a córrer, a saltar, a provar, a experimentar, a descobrir, a pensar, a participar, a criticar, a resoldre, a plantejar, a fracassar, a superar-se, a guanyar, a perdre, a viure, a conviure. Potser també hi hauria d’afegir, si podem. Tan se val. Alguns també ens toca ensenyar economia, estadística, dret, iniciativa emprenedora, logística, màrqueting, comptabilitat, tècniques de negociació, informàtica, gestió empresarial, … També hi podria afegir, si podem. Tot serveix per a la vida, encara que unes coses més que d’altres. Cadascú acabarà confeccionant el seu propi menú per viure i conviure. El que cal és tenir les eines. I, en això estem. Cada dia a l’aula, trenta nois i noies (ara més, gràcies al messies i la seva ajudanta fidel), esperant el millor de nosaltres. Ai! qui fos ‘funcionari’ o escrivent, davant d’una taula, un ordinador i tot de papers, que no diuen res, no esperen res. Però no, hi ha éssers vius, i tan vius, davant nostre. Tan se val el mal de cap, el cansament o les preocupacions. Ells i elles esperen el millor de nosaltres.

I que serà doncs, el millor de nosaltres? Potser el millor favor que els hi podríem fer, és explicar-los-hi que aprendre a sumar ja no serveix de res. Perquè, ara 2+2, ja no fan 4, sinó molt més. 2 x 3 ja no són 6, sinó, com a mínim 8. Els hi hauríem de mirar d’ensenyar que sumar no serveix gaire de res, una simple suma de persones no té cap utilitat. Una simple suma d’ingredients, no fan una bona menja. Sumar no és interessant. El que sí que ho és, és col·laborar. Fer xarxa, fer equip, buscar relacions de col·laboració és molt més important que sumar. Molt més enriquidor per a tots els participants. Un grup humà, cohesionat al voltant d’un projecte compartit. Implicació, il·lusió, esforç, participació. El resultat és sempre molt més que la suma de membres. Això seria bàsic poder ensenyar a classe. Però es clar, per fer-ho, potser caldria predicar amb l’exemple.

Les nostres escoles, els nostres instituts i universitats, són aquestes xarxes col·laboratives d’equips humans implicats al voltant d’un projecte comú, compartit? Ara començaria el torn de les preguntes, però … qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra. Potser un altre dia en parlarem.

Advertisements

Un pensament sobre “Sumar

  1. Daqui poc ja veig tots els professors a la presó per ensenyar doctrines separatistes i independentites !!!! jajajajajjaa es incongruent ja que segons dades del propi ministeri, quan els estudiants catalans acaben l’etapa educativa el seu coneixement del castellà és superior al de la mitjana espanyola i per tant superior a la dels alumnes d’altres CCAA, per tant està molt ‘verd’ el que diu el senyor WERT, l’unic que aconsegueix cada cop que obra la boca és afavorir que a Catalunya hi hagin cada cop més independentites.

    “En política l’important no és tindre raó sinó que li donguin a un”
    Konrad Adenauer (1876-1967) Polític alemany.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s