Estem a punt d’encetar una setmana diferent. Per a les persones creients, resulta ser l’espai central de la seva fe. Per a molts és una setmana que invita a la reflexió. Per a d’altres és, simplement una escapada més. Per a tots és un temps per viure i, si som capaços d’abstreure’ns de la xerrameca inútil i del soroll mediàtic, pot esdevenir també un temps per aprofundir en el sentit de la vida mateixa.
L’èxit, sovint més aparent que real. Els aplaudiments fugissers, d’un so fals i fictici. La vanitat esperonada a base d’hipòcrites copets a l’esquena. Les aclamacions, més escèniques que de cor. Adulacions alimentadores d’un ego voraç. El protagonisme que amaga l’amargor de la realitat.
La calma, que sempre succeeix els sotracs de la vida. Aquells espais de temps on sembla que no passa res, mentre la vida continua fugint sense aturador. La placidesa d’un paisatge pla on pensem que podem romandre-hi per sempre. Un espai buit que recull la tensió entre el que ja ha passat i allò que està per venir.
El fracàs, la injustícia i la condemna. La desesperació de saber que la vida ens tracta malament. Persones i fets es confabulen en contra nostre. Víctimes d’una història que no hem escrit. Titelles a les mans de la ignomínia de tothom. Recol·lectors d’allò que no hem sembrat. Vençuts i abatuts.
La mort incomprensible. El traspàs cap a un no res desconegut. Una davallada al buit. Acabament o principi. Alfa o omega. Misteri insondable. La vida que s’escola en la immobilitat més absoluta. El temps que s’atura en un present etern. La foscor sense límits.
L’albada que apunta un nou dia. La claror tènue que s’obre feixugament en la foscor. El sol que surt de nou per a tothom. L’oportunitat de néixer de nou. L’ocasió de mirar per veure-hi. La llum que, dipositant-se al damunt de les coses, ens permet d’apreciar-ne els seus contorns, les seves formes, els seus límits. L’opció a descobrir els lligams amagats entre persones i coses. La possibilitat de viure.
Una setmana que recull els alts i baixos de la vida. Allò que comprenem i allò incomprensible. Una setmana que podria ser una càpsula de la vida. Una píndola per a continuar vivint, per fer-ho millor, per fer-ho més. Una setmana que pot ser profitosa per a tothom, si som capaços de viure-la amb la intensitat que només la vida es mereix.
By @fbrunes
Mirades 