Volia escriure sobre l’actualitat social i política que vivim, però no puc. Serà la calor excessiva, serà la sequera d’estiu, serà l’estiu, serà… tan se val. Avui, l’única cosa que els meus dits són capaços de teclejar és això. Disculpeu!
Aquella mar
Aquella mar
Tinc el verd del fullatge,
el groc, el lila i el vermell de les flors,
el blau del cel,
veig la gent que passa pels carrers,
m’aturo embadalit davant del riu,
contemplo la muntanya que m’espera,
gaudeixo la serenor de les hores d’estiu,
assaboreixo l’amical conversa,
i també…
enyoro la mar.
Aquella mar
Sí, enyoro aquella immensitat blava,
la contemplació d’aquell infinit,
que és davant i és dins,
la immersió ritual als seus braços,
el seu bressol fresc i suau,
la seva sacsejada sobtada.
Enyoro els colors del blau,
les tonalitats que marquen les hores,
els matisos que assenyalen el temps,
la tramuntanada que tot ho esvalota.
Aquella mar
T’enyoro…
A prop de l'Onyar 
2 respostes a “Enyor de mar”
Molt bonic Francesc! Millor llegir això que també forma part de la “situació actual”!
Sí, totalment d’acord. Possiblement també això és fruit de la ‘realitat’. Gràcies!