Política i sentit de l’humor

En defensa de la política

Aquesta setmana hem assistit a un enrenou amb motiu de la celebració de la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí. Coincideixo parcialment amb ambdues parts de la polèmica, però això ara és igual. El cas és que sembla que ens està afectant, a més d’una onada de fred, una pèrdua generalitzada del sentit de l’humor. Diguem que motius no ens en falten, però …

Els polítics es troben en situació de feblesa i desorientació i s’han de mostrar ferms, fer veure que estan fent els deures i jugar a veure qui la fa més grossa en la carrera de l’austeritat pressupostària i per tant del refredament d’una economia, ja a punt de congelació. Les mesures que intenten reactivar el mercat de treball i les que intenten (poques) ordenar el sector financer creen un evident malestar a la societat i són de dubtosa eficàcia. Tot plegat ens fa estar de mal humor, sense ganes de riure, ni tan sols de somriure. Els polítics tenen la sensibilitat a flor de pell, perquè no saben com continuar amb el joc polític per guanyar les properes eleccions i la gent contempla el trist espectacle amb impotència i un xic de por. Trist panorama, ja ho sé.

He subtitulat aquest escrit amb el títol del llibre de Bernard Crick “En defensa de la política” perquè estic convençut que és la política la única sortida civilitzada a aquesta crisi global. És veritat que hi ha polítics corruptes, malgrat el que diguin i diran alguns tribunals, però estic fermament convençut que la immensa majoria dels polítics no ho són. Actuen i treballen de bona fe, fins i tot amb generositat, per millorar la seva ciutat, el seu país. És cert que molts d’ells, com criatures petites, volen continuar jugant a fer política amb minúscules, sense adonar-se que ha arribat l’hora de la gran política. Aquella Política. amb majúscules, que no enganya, que fa front als problemes reals només per aconseguir el bé comú. Una Política clara, neta transparent. Una Política que no exclou, sinó que cohesiona, que sap que l’altre és tan necessari com jo mateix per a resoldre els problemes. Que és només, amb la generositat, amb l’escolta oberta i amb l’acceptació de les idees dels altres – tal com els altres haurien d’acceptar les meves – que trobarem camins per regenerar la societat i com a conseqüència el sistema econòmic.

Per això, crec necessari que malgrat la situació actual, malgrat el fred i la negror de la nit, recuperem el somriure. Mantinguem aquell sentit de l’humor tan nostre, tan propi dels catalans, que sabem riure’ns de nosaltres mateixos. Mantinguem el coratge  i la força per aportar cadascú des del seu racó, el granet de sorra imprescindible per construir una nova societat. Apostem tots plegats per afavorir – a vegades fins i tot forçar – una nova Política.

Advertisement