Setmana santa


QuadreFa anys que sento algunes persones del meu entorn que eviten parlar de setmana santa i s’estimen més parlar de vacances de primavera, setmana de vacances, etc. Tot plegat per un motiu ja conegut: les creences. Les persones que tenen una cultura sense cap referència de tipus religiós, eviten tota aquella terminologia basada en la cultura cristiana, o de qualsevol altre religió. Mentre que els creients, a vegades en fem militància sense necessitat. Em fa una mica d’angúnia que la setmana santa esdevingui una cosa que pot dividir, entre els uns i els altres. Sempre he pensat que tots plegats busquem el mateix, la felicitat, encara que per camins diferents.

Tinc doncs el convenciment de que la setmana santa, l’anomenem com l’anomenem, és en realitat una cosa de tots, ja que en el decurs d’aquests dies se’ns presenta un camí, una vida, que de fet, la compartim tots. Això m’ha portat aquest any 2012 a identificar cadascuna de les fites principals del tridu pasqual, amb un dels símbols de la modernitat. Veureu …

Dijous:  el penso com el dia de la fraternitat. Dia de compartir, de fer pinya, d’estar junts, de sopar junts, de fer comunió d’idees, d’experiències, de viatges, d’estades, de …. Dia per lloar la solidaritat, la generositat, l’amor. Dia de cercar una convivència millor en la nostra societat. Com seria si fos fraterna? Dia de sentir-nos tots mariners d’un mateix vaixell, del vaixell de la vida que compartim en una casa gran: el món. Dia de donar i de donar-nos.

Divendres: l’he imaginat com el dia de la igualtat. El dolor, les dificultats, la mort. Certament ens igualen a tots. La traïció, la injustícia, la mor dels innocents, el fracàs, el desencís. El dolor de tants malalts, de tants moribunds, de tants afamats, … El dolor de tants fracassos personals i familiars, de la desunió, de la separació. Tan si val creient o no, de dalt o de baix, del verd o del roig, humà o diví. Tots ens igualem davant la realitat del dolor i de la mort.

Diumenge: Pasqua la visualitzo sota el símbol de la llibertat. Els creients celebrem aquell dia en que Crist va vèncer la mor. Però tots podríem trobar-hi la llibertat d’experimentar la vida en una societat fraterna i igualitària. La llibertat d’una democràcia real i de qualitat, participativa, universal. La llibertat de poder estimar i de ser estimats. La llibertat i la felicitat de donar, en lloc de l’amargor del tenir. La llibertat de viure entre germans, sense pors, sense façanes, sense escuts, sense enganys, sense aparences inútils. Per als cristians tot plegat seria un estrepitós fracàs si Jesús no hagués ressuscitat. Per a la humanitat, per a cada dona i cada home, seria un fracàs no poder viure en plenitud la única vida que tenim.

No són aquests uns valors universals? Quina importància té ser creient o no? Tots busquem la felicitat de veritat. Si ho fem de bona voluntat i amb sinceritat, tots ens trobem en aquesta mateixa recerca, compartint la nostra extraordinària humanitat.

Aprofito per desitjar a totes i a tots, una BONA PASQUA!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s