Ètica d’un “nyuq”


Història imaginària d’un “nyuq” (en clau ètica)

Que no sabeu què és un nyuq? Us esteu perdent una de les coses més meravelloses dels darrers anys. Un nyuq és un estri encantador, rodonet i polidet que serveix per netejar-se el llavis després de menjar. No, home no, no es tracta d’un tovalló. És quelcom molt més … vital. Quan has acabat de menjar tu li apropes els llavis com aquell que vol fer-li un petonet i l’estri, mitjançant unes lleugeres vibracions t’eixuga els llavis amb una delicadesa pròpia dels humans. Tant és així, que acabes per agafar-li un cert afecte.

De nyuquis (aquest és el seu plural) n’hi ha per a tots els gustos, de tots colors, formes i mides. Gairebé se’n pot fer una compra personalitzada per crear una simbiosi més gran entre el consumidor  i l’estri. Com gairebé totes les històries, també les d’amor, al principi tot és perfecte. La lluentor de l’estri, la seva textura, la suavitat de les seves vibracions, deixen embadalit a qualsevol. Només cal la nostra aproximació labial i l’estri, com si endevinés les nostres intencions ens deixa la zona bucal externa ben neta de qualsevol resta de menjar.

Amb el temps, ja se sap … L’estri comença a tenir una edat i perd lluentor, rapidesa, agilitat i per tant, tot i que continua complint amb la seva feina a la perfecció, es produeix una certa pèrdua d’atractiu. El pobre nyuq cada cop s’ha d’esforçar més per poder fer bé la seva feina, però ho fa sense rondinar i amb una professionalitat del tot lloable. De tant en tant cal fer-li alguna petita reparació i necessita un manteniment més acurat per tal de poder continuar actiu. Fins que arriba un punt en que … algú ens diu: llença’l! compren un de nou! El sistema econòmic necessita activar el consum, és inútil mantenir un nyuq vell, quan al mercat hi ha models molt més actualitzats, moderns, funcionals i … barats. A renoi, quin dilema! Me l’estimo aquest nyuq. Fa bé la seva feina. Però … potser tenen raó. Sóc un sentimental. Ja té massa anys. Llencem-lo! M’han dit que els nous es poden programar i tot … quines modernitats!

I si el nyuq fos humà? I si els humans fóssim creats amb obsolescència programada? I si el sistema fos més important que les persones? Pobres nyuquis! Sort que nosaltres som humans …

Anuncis

Un pensament sobre “Ètica d’un “nyuq”

  1. Llegint el text, he relacionat l’essència del contingut amb allò que estic observant a la societat. Sempre amatent i permeable als nyuquis (els valoro, m’atrauen…), em quedo, gairebé sempre, amb el tovalló.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s