Ètica d’un “nyuq”


Història imaginària d’un “nyuq” (en clau ètica)

Que no sabeu què és un nyuq? Us esteu perdent una de les coses més meravelloses dels darrers anys. Un nyuq és un estri encantador, rodonet i polidet que serveix per netejar-se el llavis després de menjar. No, home no, no es tracta d’un tovalló. És quelcom molt més … vital. Quan has acabat de menjar tu li apropes els llavis com aquell que vol fer-li un petonet i l’estri, mitjançant unes lleugeres vibracions t’eixuga els llavis amb una delicadesa pròpia dels humans. Tant és així, que acabes per agafar-li un cert afecte.

De nyuquis (aquest és el seu plural) n’hi ha per a tots els gustos, de tots colors, formes i mides. Gairebé se’n pot fer una compra personalitzada per crear una simbiosi més gran entre el consumidor  i l’estri. Com gairebé totes les històries, també les d’amor, al principi tot és perfecte. La lluentor de l’estri, la seva textura, la suavitat de les seves vibracions, deixen embadalit a qualsevol. Només cal la nostra aproximació labial i l’estri, com si endevinés les nostres intencions ens deixa la zona bucal externa ben neta de qualsevol resta de menjar.

Amb el temps, ja se sap … L’estri comença a tenir una edat i perd lluentor, rapidesa, agilitat i per tant, tot i que continua complint amb la seva feina a la perfecció, es produeix una certa pèrdua d’atractiu. El pobre nyuq cada cop s’ha d’esforçar més per poder fer bé la seva feina, però ho fa sense rondinar i amb una professionalitat del tot lloable. De tant en tant cal fer-li alguna petita reparació i necessita un manteniment més acurat per tal de poder continuar actiu. Fins que arriba un punt en que … algú ens diu: llença’l! compren un de nou! El sistema econòmic necessita activar el consum, és inútil mantenir un nyuq vell, quan al mercat hi ha models molt més actualitzats, moderns, funcionals i … barats. A renoi, quin dilema! Me l’estimo aquest nyuq. Fa bé la seva feina. Però … potser tenen raó. Sóc un sentimental. Ja té massa anys. Llencem-lo! M’han dit que els nous es poden programar i tot … quines modernitats!

I si el nyuq fos humà? I si els humans fóssim creats amb obsolescència programada? I si el sistema fos més important que les persones? Pobres nyuquis! Sort que nosaltres som humans …

Anuncios

Un comentario en “Ètica d’un “nyuq”

  1. Llegint el text, he relacionat l’essència del contingut amb allò que estic observant a la societat. Sempre amatent i permeable als nyuquis (els valoro, m’atrauen…), em quedo, gairebé sempre, amb el tovalló.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s