Qualsevol nit …

Sí, ho heu endevinat. Qualsevol nit pot sortir el sol

Permeteu-me de fer un joc tòpic sobre la cançó d’en Jaume Sisa, composta el 1975 i que sembla feta abans d’ahir. Res més semblant a la nit, els temps que estem vivint. Res més necessari que la llum del sol. Sí, qualsevol nit pot sortir el sol. Però hi ha una condició per tal de que això passi. Hem de ser-hi tots!

Oh! Benvinguts, passeu, passeu … Tots, sense exclusió. Vingueu del nord, del sud, de l’est o de l’oest. Sigueu creients o agnòstics, d’una religió o d’una altra, o de cap. Sigui quin sigui el vostre color de la pell. Passeu, passeu … de les tristors en farem fum. Si tots hi entrem, si no hi ha exclusions, quotes, parcel·les ni condicions. Perquè la llum que esvaeix les tristors, només necessita una cosa. Que hi siguem tots!

A casa meva és casa vostra… El meu país és el vostre, la meva cultura és la vostra, com la vostra és la meva. El meu espai és el vostre, perquè l’espai és de tots. L’acollida que foragita la indiferència. La inclusió que substitueix l’exclusió. A casa meva és casa vostra … si és que hi ha cases d’algú. Qui és amo de res? qui pot utilitzar la propietat per crear la desigualtat? Passeu, passeu … tots tenim una casa, el nostre món, on el sol surt per a tothom. On és casa meva? On és casa teva? Anem a casa nostre. Hi ha cases d’algú?

T’esperem, hi ha lloc per tots. Prou excuses, prou mirar enrera, prou esperen inútils. Hi ha lloc per tots … només hi faltes tu. El sol sortirà qualsevol nit, si hi som tots, si tots tenim el nostre espai, si la prepotència dóna pas a la convivència i l’egoisme a la generositat. Si tots podem entrar, perquè no hi ha superioritats inexistents que es creuen amb el dret d’exclusió, de persecució, de … Sí, passeu, passeu. De les tristors en farem fum.