Creativitat … i més

En una reunió d’un centenar de persones, aquesta setmana passada vaig sentir repetidament un discurs gairebé apocalíptic. Diverses persones van intervenir deixant anar frases en el mateix sentit: Durant els darrers mesos ho hem passat molt malament, hem perdut molts drets, hem empitjorat professionalment i personalment, … i el que ens espera encara és pitjor. Ja sé que, en aquesta situació de crisi permanent que vivim, hi ha qui es troba pitjor posicionat i qui ho està millor. Comprenc, entenc i miro d’alleugerir tot el que puc la situació dels qui ho veuen tot negre, perquè la seva posició és de més feblesa que d’altres, però amb aquest discurs, ni els uns ni els altres, anirem enlloc.

Davant d’això hi ha qui opta per la desídia, el “tant se me’n fot” i el cinisme, tot esperant que si tots esdevenim uns passotes compulsius, algú (que mai se sap qui és) ens resoldrà la situació. També vaig sentir alguna veu en aquest sentit. Afortunadament crec que l’aposta que de forma més o menys majoritària s’està fent, és la de la creativitat per fer “de les pedres, pans” una vegada més. Ressona molt per tot arreu aquesta paraula: creativitat. Personalment n’hi afegiria una altra: responsabilitat. Crec que les dues hauran de treballar plegades per tirar del carro. Cal creativitat per imaginar sortides inimaginables a situacions noves que mai hauríem esperat haver de resoldre, però cal també responsabilitat, professional i personal, per endegar les iniciatives que se’n deriven, de forma sòlida i consistent. No serveix el foc d’encenalls, calen projectes innovadors i creatius, però sòlids, amb gent responsable, preparada i amb ganes d’arremangar-se, treballar fort i amb esforç tirar del carro.

Fa 43 anys que, tret de molt comptades excepcions, cada matí m’he aixecat per acudir al lloc de treball. Fa un parell o tres d’anys pensava que començava a ser hora d’afluixar (potser merescudament?) en l’activitat professional. Les circumstàncies no ho han permès. Ben al contrari, l’atzar ha comportat – una vegada més – un major compromís professional. La crisi l’ha fet encara més feixuc. Tot i així no tinc intenció de defallir, ben al contrari, sóc conscient de que caldrà esgotar la vida professional, donant tot allò de que un és capaç. Per responsabilitat professional i personal, la mateixa que espero tinguin i puguin tenir tots aquells que, amb menys anys i més forces, també han de posar-hi tot el compromís per sortir de l’atzucac.

Es clar que, amb això sol no n’hi haurà prou. No es pot fer un elogi unilateral de la creativitat i de la responsabilitat i prou, cal afegir-hi més coses. La primera, la solidaritat. D’altres les vaig comentar ja fa temps a rel del llibre de l’Alfons Cornellà “La solución empieza por co-“  i han aparegut també aquests darrers dies al Fòrum Impulsa celebrat a Girona: co-educar, co-il·lusionar, co-empendre, co-transformar. Personalment hi afegiria també compartir, comunicar-nos, … I vosaltres, també n’hi afegiríeu?