Cada cop més el Nadal se’m presenta com una trencadissa. No us penseu pas que és perquè durant aquestes festes sempre s’acaba trencant una copa, un got, o algun plat de la vaixella bona. No, no és això. Per a mi el Nadal és una època on es trenquen molts motlles, molts esquemes. Més enllà de les creences de cadascú, a l’origen del Nadal hi ha un nadó, nascut de mare verge, desnonat ja abans de néixer. Un Déu que esdevé pobre fins a l’extrem, feble com ho és un infant acabat de néixer enmig del fred i la misèria. Un Déu que treballa de fuster durant trenta anys, i acaba condemnat a pena de mort com un malfactor. Ja és ben curiós aquest Déu. És per això que tots aquests contrasts se’m barregen amb els que vivim dia rere dia. Dolor, patiment, injustícia convivint amb bondat, solidaritat i donació. Pobresa, senzillesa i treball de bracet amb el luxe,
l’ostentació i l’avarícia. Sí, tot plegat, una bona trencadissa. Una trencadissa com la d’aquella ceràmica que serveix per construir un bonic trencadís.
BON NADAL A TOTHOM!
Trencadissa
El cel a la terra
un Déu desnonat
la pobresa encimbellada
la humilitat exalçada
el poder enderrocat
l’amor condemnat
Trencadissa de Nadal
murs enderrocats
llaços trenats
ponts construïts
Trencadissa de cada Nadal
mans enllaçades
aixopluc ofert
llar
Nadal
Prop de l'Onyar 