Aquesta setmana, per motius professionals, he assistit a una conferència al voltant de la temàtica d’empresa i educació. No és la primera vegada que participo d’un acte d’aquesta naturalesa, però sí que és la primera vegada que sento determinades idees.
Un empresari parla de canvi de model econòmic, d’economia del coneixement, de canvi de model educatiu. Fa una comparança entre el que es demana fins ara als treballadors i el que se’ls hi demana ara. Diu:– Abans demanàvem gent depenent, ara demanem gent autònoma.
– Abans demanàvem gent obedient, ara demanem gent creativa.
– Abans demanàvem gent capaç de treballar sols, ara demanem que sàpiguen treballar en equip, en xarxa.
– Abans demanàvem gent callada, ara volem gent comunicativa.
– Abans demanàvem gent que volia ser manada, ara necessitem gent responsable.
– Abans demanàvem gent constant, ara volem gent capaç d’adaptar-se al canvi.
– Abans demanàvem gent reactiva, ara la demanem proactiva.
– Abans demanàvem gent molt competitiva, ara necessitem gent col·laborativa.
I continua parlant de que allò important no es tant el que se sap (sempre es pot aprendre), sinó el que vol ser una persona. Parla de la importància de les habilitats (saber fer) i de les actituds (ser). I finalment durant el col·loqui apareix allò que feia estona que em rondava pel cap. En el fons estem parlant d’un canvi cultural. Un canvi dels paradigmes culturals. Penso que estem davant d’un “panorama” que no pot afrontar-lo només el sistema educatiu, ni el sistema econòmic, sinó que és necessària tota la societat. Ens trobem davant la necessitat d’encarar el repte de forma col·lectiva i plural, sense prejudicis amb actitud constructiva, dialogant i generosa.
Prop de l'Onyar 