Polítics i vots


integritatMés enllà de les creences de cadascú i de les interpretacions que se n’han fet i possiblement se’n faran, aquesta setmana hem viscut un fet insòlit i certament històric. Hem refereixo a la dimissió del Papa Benet XVI. Enmig de la conjuntura política, econòmica i social que vivim, la figura d’una persona que decideix lliurement i amb una gran dosi d’humilitat, abandonar el “poder” que li havia estat atorgat, no deixa de ser poc habitual. Passar de ser el cap espiritual de més de mil milions de batejats que hi ha arreu del món, a ser un senzill pelegrí que deixa la seu vacant, com ell mateix s’ha definit, i que només aspira a fer el tram final de la seva vida centrat en la pregària i la meditació és, sens dubte un exemple gens comú.

En el fons, el paper de cap de la cristiandat, més enllà del seu rol principal de servei i de guia espiritual, té també un component polític innegable. Per això, aquests dies el violent contrast entre la figura de Benet XVI i la vida política del nostre país i del nostre entorn, m’estimulen a la reflexió sobre com hauria de ser un veritable home polític.

Donant voltes al tema, he revisat alguns documents d’Igino Giordani (1894-1980), conegut intel·lectual i polític italià del segle passat. Aquest singular polític italià que en plena 2a Guerra Mundial va promoure al Parlament italià un clam per la pau, que possiblement li va costar la seva carrera política. Aquest cristià d’una sola peça que, en entrar al Parlament, no deixava el seu cristianisme al penjador, amb el barret i l’abric; propugnava que els polítics, per entrar en política, haurien de fer quelcom similar als vots que formulen els religiosos: pobresa, castedat i obediència.

Des de la formulació de la proposta ha plogut molt, però no ha perdut pas actualitat. Estic absolutament d’acord amb el fons d’aquest pensament. Seria completament necessari que tots els polítics elegits haguessin de contraure un pacte, un contracte davant dels electors que inclogués aquests tres aspectes. pobresa

Pobresa, en el sentit de no aprofitar la seva situació de poder i de privilegi per enriquir-se indegudament. Compromís de buscar sempre el bé comú i no l’interès personal, de la seva família o del seu entorn.

Castedat, en el sentit d’integritat. Compromís a actuar sempre d’acord amb la seva consciència, amb les seves conviccions i de no deixar-se influir o dominar de pressions del partit o de qualsevol altra mena, per salvaguardar la seva carrera política. En cert sentit, no prostituir-se, vaja.

Obediència, no pas al seu cap de files o al seu secretari general del partit, sinó als seus electors. Pacte contractual amb els electors de respectar el programa per al qual ha estat escollit. Proximitat i diàleg amb els ciutadans per escoltar els seus problemes, les seves dificultats, els seus anhels i tractar de promoure les accions polítiques pertinents per tractar de donar-hi resposta.

Potser algú pensa que tot plegat és només ciència ficció. No ho crec. Per fer això no cal canviar estructures, no cal gastar recursos, no cal canviar lleis ni fer-ne de noves. Només cal ser d’una sola peça.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: