Drama humà


imatge 1Prémer el botó en el comandament a distància. “On”. La pantalla comença a vomitar imatges terribles. És una pel·lícula molt ben feta. No! És la realitat! Són les notícies de qualsevol de les múltiples cadenes del món occidental. La veu en “off” continua parlant del drama dels refugiats. Cadàvers surant a l’aigua, éssers humans que han perdut la vida. Gairebé en directe. Nens plorant desconsolats. Voluntaris que abracen i besen per donar una mica d’escalf, un cop han aconseguit salvar-los la vida. Sí, la vida d’uns quants. Massa pocs. Aquells que les escasses forces permeten. Molts, massa, molts morts. Un sol mort seria ja massa. Assassinats per un món inhumà. Llàgrimes que solquen les galtes. Només sentiments al cap d’avall. Els esforços sobrehumans d’uns pocs no poden aturar l’allau d’horror. La pantalla només sembla posar-hi distància per esmorteir fictíciament la mort de persones. Famílies i persones. Com la teva, com la meva. Com tu, com jo.

Distància imaginària. Bàlsam per a la consciència. Tragèdia al costat de casa, en un món que globalitza l’economia, però no la solidaritat. El drama dels refugiats, diu la veu. No! El drama humà. La gran tragèdia de tota la humanitat. Una economia salvatge que no s’atura davant res. Un egoisme exacerbat que crea màfies, voltors de la feblesa i la misèria. Indústries que han de mantenir guerres, sempre injustes, sempre destructores, sempre mortíferes. Tothom s’estima la seva terra. De la terra només se’n fuig quan la vida és en perill, quan el futur és un taüt. Marxar d’una desesperació que mena cap a un pou sense fons. Salvar la família, salvar la pròpia vida, enmig d’un mar tenebrós i ple de mort.imatge 2

El drama però, s’estén arreu. Certament que molts, sortosament, no tenim la nostra vida en risc. Els refugiats sí la hi tenen. Però un cop salvats, necessiten també l’escalf humà. L’abraçada i el bes. Algú que xiuxiuegi: “sóc al teu costat, no tinguis por”. Com nosaltres. Com tu, com jo. El món té un enorme dèficit d’escalf humà. Aquest és el terrible drama globalitzat de la humanitat. Viure uns al costat dels altres sense reconèixer-nos membres de la mateixa família humana. Indiferència que ofega. Inhibició que mata. Menyspreu que reclou i tanca en el dolor. Recuperar la fraternitat, no és cosa de les religions, ni dels místics, ni dels capellans. Recuperar la fraternitat és una necessitat de tots, absolutament. Cadascú pot prendre el camí que cregui millor. N’hi ha molts i diversos. Recuperar, reconquerir o simplement inventar una veritable fraternitat universal. Ens hi va la salut, també la mental. Ens hi va la felicitat, la teva, la meva, la nostra. A molts, els hi va sobretot la vida…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s