Un bon bany


Això va de batre rècords. Són les olimpíades? No, això ja ha passat. I crec que amb més pena que glòria. És l’estiu, així en general, que sembla entestat en batre rècords de tota mena. Aquests dies toca de calor. Els termòmetres treuen la pols a les parts més altes dels seus registres. És una calor que embolcalla, que dificulta la respiració. S’aconsella un bon bany per alleujar-ne les sensacions. El termòmetre continuarà marcant el mateix, però…

Potser són aquestes temperatures extremes, o potser no… però crec que aquest estiu ens està donant un bon bany. També així en general… Un bany de realisme. Una veritable immersió des de la comoditat de la presumpció, a les profunditats de la realitat.

Fa mesos que som molts els que anem repetint aquell mantra de que ‘la pandèmia ha vingut per quedar-se’, sense creure’ns-ho. Tot pensant que està bé dir-ho, però en realitat acabarà passant. Primera immersió! Amb la cinquena onada, les variants i mutacions, les actituds incíviques i desassenyades, la manca de vaccinació en molts països… Tot plegat, a mi almenys, em convenç d’un escenari farcit de crisis, més o menys continuades, derivades de malalties globals i globalitzades que haurem d’anar trampejant com puguem.

Segona capbussada! Incendis de dimensions fins ara desconegudes. D’un abast inimaginable, que cremen la terra a molts indrets diversos, devastant àrees immenses de territori i perllongant-se en el temps fins ves a saber quan. Sequeres pertinaces en llocs poc habituals i que conviuen amb inundacions i torrentades sobtades en zones on, fins ara, semblava que no tocava. Pujada inapel·lable de les temperatures globals. Aquelles frases, tants cops verbalitzades sense massa convicció sobre la gravetat del canvi climàtic, ara s’esfondren com un castell de cartes, per donar pas a un nou bany de realisme.

Tercera immersió! El preu de l’electricitat apuntant-se a la cua de batre rècords. I el del gas. I el dels combustibles. I el de… I la certesa que foragita les falses esperances. La certesa de viure en un món dominat (no pas governat) pels poders econòmics salvatges. Per les companyies elèctriques, per les petrolieres, per les farmacèutiques esperonades pel negoci de la vacunes, per la gran banca que posa de genolls, cada cop que vol, els governs enormement endeutats i sense capacitat de resoldre els problemes de la ciutadania.

Quarta capbussada! Rics i pobres. Una ruleta en la qual, caure de la part pobre acapara gairebé tots els números. Una escletxa que cada cop és més ample i més profunda, més plena d’immoralitat i d’injustícia. Aquest és el camí que continuem recorrent com a mètode, imprudent i estèril, per mirar de sortir de les crisis, de totes les crisis. Un camí que sabem (almenys ho diem) que no porta enlloc; ni per als uns, ni per als altres. Potser també en això ens cal un bon bany de realisme.

Algú pot pensar que aquest text podria ser ben bé el llibre de l’apocalipsi. No, aquest fa molts anys que està escrit. En tot cas, aquest article pretén ser només el llibre d’un bon bany, d’una capbussada en el realisme. Aquell convenciment profund que no és la llossa del desànim, sinó la vitamina de l’esperança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.