El gran fracàs


La guerra és sempre un gran fracàs. El gran fracàs de la convivència. El gran fracàs de la humanitat. La guerra és sempre una lluita de perdedors perquè, guanyi qui guanyi, tots acabaran perdent. Cada vegada que un ésser humà en mata un altre, esdevenim menys humans. Per això, la guerra és el gran fracàs, la forma menys humana i civilitzada de resoldre les diferències, els conflictes, les desavinences, els enfrontaments.

Va aparèixer una pandèmia i molts vàrem pensar que mai ens podíem haver imaginat que hauríem de viure una situació semblant. Era una cosa imprevista, sorgida del no res, del tot impensada. Ara ha esclatat una nova guerra. Malauradament no és l’única que hi ha al món. Però és la més propera, aquella que ens afecta més directament. I tornem a pensar que això no ens ho hauríem imaginat mai, que en ple segle XXI una guerra a Europa no hauria de ser possible. I sí, ho és. I de nou pensem que és un altre imprevist.

Feu una llista de les crisis aparegudes des de l’any 2000. Veureu que és un no parar. Observeu com la seva gravetat no és gens menor i no sembla pas presentar una tendència decreixent. I no, no són imprevistos. El neoliberalisme salvatge és una fàbrica de crisis. Basar la convivència en l’individualisme, la indiferència, l’egoisme, el campi qui pugui, la injustícia, la desigualtat, la immoralitat econòmica, la manca d’ètica política, el predomini absolut d’allò privat en detriment dels serveis i el benestar públics; és com dormir plàcidament sobre un camp de mines a punt d’esclatar.

Si ens aturéssim a reflexionar, a pensar, a descobrir el relat de les coses que passen, a trobar sentit a tot allò que vivim i desvivim, ens adonaríem que totes aquestes crisis, de sorpresa en tenen ben poca. Veure venir les coses té, segons el meu parer, dues avantatges. La primera, és la possibilitat d’una certa prevenció davant els embats. La segona, disposar d’aquell segon col·lectiu per verbalitzar: “això no ens pot passar”, “això no ens tornarà a passar”. Un segon que pot semblar inútil però que, essent col·lectiu i previ, té la força de la cooperació  i de la col·laboració, segellada en el més profund de l’ànima humana.

El neoliberalisme s’encarrega que només tinguem temps per a consumir. Aquest sistema letal té molta cura de construir totes les coses planes, superficials, sense profunditat, pensades per passar-hi només per sobre. Si ens aturéssim, penséssim i anéssim al fons de les coses, la nostra fragilitat humana esdevindria tan perillosa, que aquest sistema tan prepotent i tan vulnerable alhora, trontollaria com una gelatina.

 Llavors, deixaríem de cometre algunes insensateses, com enviar armes a una de les parts en conflicte i fer-ho en nom de la pau. Al menys tindríem el coratge de dir les coses pel seu nom i parlaríem d’incoherència, d’hipocresia, d’interessos, de façanes o de negocis. I és clar, ens sentiríem fatal. I també deixaríem de voler combatre els virus i les malalties en general com si fossin només assumptes privats, que es resolen en el terreny particular. Campi qui pugui. I seríem capaços d’acceptar que sols, som del tot inútils, i que només podem fer front a aquests grans reptes si ho fem junts. Tindríem la voluntat i la capacitat de construir una societat on, tenir cura els uns dels altres, seria un bé personal i col·lectiu irrenunciable.

La propera ‘sorpresa’, el següent ensurt, podria ser el d’un canvi climàtic irreversible. Mentre arriba, anem fent la guerra en nom de la pau i curant tumors malignes amb analgèsics. També podem aturar-nos; sí, aturar-nos sense por. Pensar, sense por. Arribar al fons de tot sobre quin és el sentit de les nostres vides, sense por. I després, decidir si tornar a seure al sofà o agafar el granet de sorra que ens pertoca i anar-lo a dipositar a la platja més propera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.