Coneixeu la Vori i el Buti? Fins fa ben pocs dies jo tampoc els coneixia… Fins que se’m va acudir anar a dinar a un restaurant a tocar de l’estany de Banyoles. Un indret on la bellesa de l’estany i tota la natura tardorenca inviten a la passejada, la contemplació, la reflexió i la bona companyonia. Doncs allà, precisament allà, és on vaig conèixer la Vori i el Buti.
Qui són aquestes persones amb noms tan originals? Bé, no sabria com explicar-me. En realitat no són persones del tot (o potser gens, vaja). M’explico. Ens asseiem a taula a la bonica terrassa d’arran de l’estany. Per l’hora, el lloc és ple de gom a gom de famílies, amics i colles prenent el vermut en un migdia assolellat i amb temperatura agradable d’un diumenge de començaments de tardor. Esperem pacientment que la cambrera pugui atendre’ns. La veritat és que va de bòlit i fem el comentari que possiblement caldria més personal.
Quan ens toca el torn la cambrera s’adreça a nosaltres, amb un somriure als llavis i tota l’amabilitat que el seu neguit i cansament li permeten. Pren nota del què ens ve de gust per fer un àpat senzill. Fins aquí, res que no sigui del cas. La novetat apareix quan qui ens porta els plats a taula, no és la simpàtica cambrera, sinó l’amable Vori. I qui és aquesta Vori?
Bé, doncs la Vori és una robot (el seu missatge diu: “Hola, soc la Vori”, per això en sabem el gènere) que surt amb diligència des de la barra de l’establiment i circula pels passadissos que deixen taules i cadires a la terrassa, fins situar-se al costat de la nostra taula. Allà gira, i es col·loca adequadament per tal que puguem agafar els plats que hem demanat amb tota comoditat. Un cop els hem agafat, marxa amb diligència per poder servir altres comensals que esperen. No parla, no diu res, podem suposar que és amable, sabem del cert que és eficaç.
La Vori no està sola en aquest univers robòtic de la terrassa d’aquest establiment. Té un company, el Buti. En aquest cas, el gènere el suposem. Ens resulta simpàtic pensar que es tracta d’una parella de robots. Entre ells es respecten. Quan el Buti vol passar per un passadís, la Vori s’espera. I viceversa. Així, discretament i de forma eficient, van fent la seva feina.
La Vori i el Buti, no substitueixen les cambreres, hi col·laboren. Els hi estalvien molta feina. És ben segur, però, que aquesta simpàtica parella robòtica, prenen un lloc de treball a una jove o a un jove estudiant que, en caps de setmana, estaria disposat o disposada a convertir-se en cambrer o cambrera a canvi d’un sou precari.
També és més que possible que la col·laboració laboral poc humana de la parella de robots, permeti seguir mantenint els preus a ratlla, en època d’inflació. Aquesta moderació en els preus, és la que encara permet a molta gent, de pocs possibles com és ara jo mateix, gaudir d’un àpat senzill un migdia de diumenge en una terrassa arran de l’estany.
Aquesta col·laboració entre humans i màquines, encara ens crida l’atenció, perquè no deixa de ser una novetat. De novetats d’aquesta mena n’estem envoltats, tot i que no ens n’adonem perquè no totes tenen forma de robot, ni són tan simpàtiques com la Vori. Sens dubte, és un nou repte per a la convivència que els humans hem d’encarar de tal manera que, la presència de les màquines en la nostra vida, ens permeti de ser cada vegada més humans.
En la vida personal, com en la col·lectiva, ens cal amb urgència i de forma imperiosa, avançar cap a una societat més humana. Ho haurem de fer en col·laboració amb robots, màquines i intel·ligències artificials de tota mena. Tot està a les nostres mans, les dels humans, les d’aquells que al llarg de la història hem demostrat ser experts en col·laborar i també en barallar-nos, certament. Ara no hauríem de fallar!
Podeu trobar la Vori i el Buti al Restaurant Vora Estany
Prop de l'Onyar 