La comunitat del racó


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Segons quin angle es prengui, Catalunya és un racó. Escric aquesta entrada des d’un racó del racó. I, en aquest racó, hi he descobert un racó d’allò més especial. Ho és, no només pel paisatge que s’hi contempla, que també; sinó, especialment per la vida que s’hi respira. La comunitat que s’hi mou.

Un racó senzill, modest, auster. Tan poc atractiu que passa desapercebut als caminants ocasionals que passen sense mirar. Jo mateix, fa més de trenta cinc anys que hi passo i traspasso i, no ha estat fins fa poc temps que m’he adonat de la màgia del racó. Per contemplar un poble bonic, molt bonic, no serveix de res trobar-se dins la població. Cal prendre distància i tenir una bona perspectiva. És justament això el que té aquest racó, es troba a la distància adequada i en l’angle just per oferir a qui sap mirar, una visió immillorable d’un indret encantador. Tot i la modèstia de l’espai, el seu magnetisme ha estat capaç de generar una petita comunitat que, any rere any, s’hi van aplegant atrets sense possibilitat d’oferir-hi resistència.

Hi he passat estones, hi he pogut conviure i m’he trobat, potser sense voler-ho, capturat per l’encís del lloc i de les persones que constitueixen aital peculiar comunitat. Famílies vingudes de l’interior, que hi troben aquell espai de llibertat, d’obertura i de lluminositat que necessiten. El senyor anglès que recorda vagament al popular Chanquete de la sèrie de televisió “Verano azul” de la meva infantesa. Lector empedreït, potser filòsof amagat, ben segur bon conversador. El pastor prudent, afable i discret. Hi trobareu sempre la Bíblia i el llibre d’oracions al cim de la taula de l’avancé de la seva caravana. L’estadant poc o molt solitari que obre i tanca la temporada de l’indret. Persones que descarreguen en l’acollida del lloc la feixuga càrrega que porten al damunt en la seva vida quotidiana. Avis que ofereixen espai de serenor als néts i alhora respir als fills. La característica i internacional partida de petanca, que dia rere dia, assenyala puntualment les sis de la tarda. Espai de trobada i de joc que inevitablement acaba en el moment de la cerveseta, tot esperant que toquin les set. Espera que portarà també la possibilitat de fer una dutxa amb aigua calenta que, la modèstia del lloc, ofereix només a partir d’aquella hora.

Poc “glamour”, cap luxe i, al mateix temps, tot el necessari per respirar l’encís d’un lloc fet per 2013-08-21 20.26.08trobar, per trobar-s’hi. Una troballa que, any rere any, constitueix “la casa” d’aquesta petita comunitat que ha sabut apreciar l’immens valor de les coses petites, senzilles. Anys i anys de coneixença i de retorn. Alguns filòsofs glosen el valor de “la casa” com espai propi on trobar una certa quotidianitat que ens ajuda a trobar-nos, a entrar en nosaltres mateixos per poder ser far en el sovint difícil camí de la vida. Tinc la impressió que, per a moltes d’aquestes persones, que dels indrets més diversos conflueixen des de fa molts i molts anys, durant uns dies, unes setmanes, en aquest indret, constitueix aquesta mena de refugi que té un cert regust de “casa”.

A mi m’agrada anar-hi de tant en tant. Ho faig per visitar uns bons amics, però aprofito per respirar l’aire d’aquest racó, trobar, contemplar i perquè no, trobar-me una mica més.

Anuncis

Un pensament sobre “La comunitat del racó

  1. Retroenllaç: Aquell racó | ÀGORA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s