Avui no volia escriure. Estic cansat i volia reposar. Però no puc evitar-ho… M’he llevat ple d’incomprensions i no me’n puc desempallegar. Avui, especialment, em costa comprendre que haguem d’enterrar dones assassinades a mans d’homes. No comprenc les agressions masclistes que pateixen dia rere dia les dones. Tot plegat em fa avergonyir de pertànyer a un gènere que sembla portar a la sang, o no sé a on, l’agressivitat que sempre he rebutjat. Em resulta incomprensible que dibuixem imaginàries però terribles línies vermelles entre persones, amb l’únic objectiu de mantenir i defensar (de mala manera) un sistema patriarcal injust i clarament inhumà.
Però avui, no és l’única incomprensió que pateixo, per bé que en sigui la primera i, probablement, la més important. No entenc tampoc que el món continuï resolent els problemes amb violència extrema mentre ens estant bombardejant amb el ‘Black Friday’, amb el ‘Cyber Monday’ i amb no sé quants paranys més per tal d’esperonar un consum que, diuen, ens provoca felicitat. S’obliden de dir-nos que aquesta suposada felicitat ens durarà l’estona que tardem a treure l’embolcall de l’andròmina que haguem comprat. Serà tan efímera com un gelat de vainilla un migdia de ple mes d’agost.
Em resulta impossible d’entendre perquè encenem les llumetes de Nadal en ple mes de novembre, només per alimentar fins l’empatx un consum desenfrenat i unes ànsies il·limitades de lucre. Ho fem mentre patim l’empresonament de conciutadans innocents, bones persones, que no podran veure les llumetes però, sobretot que no poden abraçar els seus fills i persones estimades. Potser encenem aquestes gegantines espelmes elèctriques per recordar-nos que no tenim res a celebrar en aquests moments on, l’autoritarisme i la repressió amenacen de manera cruel, una convivència democràtica assolida amb esforç.
I algú vindrà a donar-me lliçons nadalenques i tendres per mirar de fer-me entrar en raó. Però no. Tot això de les llumetes i les decoracions públiques nadalenques no té res a veure amb el veritable sentit del Nadal. No es pot oblidar que l’origen del Nadal és el naixement d’un nen, anomenat Jesús, a Betlem. O és que celebrem una altra cosa? I no hauria d’oblidar-se que diuen d’aquell nen que ‘va derrocar els poderosos del soli i va exalçar els humils’, també diuen que va fer fora a cops de fuet els que mercadejaven dins
del temple, que guaria malalts en dissabte fent cas omís de la llei, que es feia envoltar de persones senzilles i que va morir condemnat a mort com un criminal.
Lligar les llumetes amb el Nadal és només una fal·làcia per no haver de reconèixer que el nostre déu és ara una economia salvatge a qui retem lluminós homenatge. Un déu malèvol, certament, que es troba a l’origen de la majoria de conflictes i es manifesta com a precursor de massa morts. Mentre no superem aquesta dependència, crec que continuaré sense comprendre perquè els homes continuem agredit i matant les dones, perquè els uns continuen matant als altres; perquè encara parlem d’uns i d’altres; perquè el poder, la força i la violència continuen dictant la seva llei en la nostra societat. En definitiva, continuaré sense entendre les línies (vermelles o no) que ens separen, els murs que ens aïllen i els recels absurds entre persones que ens entossudim a mantenir.
By @fbrunes
Prop de l'Onyar 